Estic jo en la meva cadira de rodes i contemplo davant meu una llarga escala de pedra amb una paret a l,esquerra a on hi ha enganxat un passamà. A la dreta no hi ha res només el buit. Per aquesta escala també hi pugen els cotxes.
Jo m,aixeco de la meva cadira i agafat en el passamà començo a pujar per l,escala fins a dalt. Allà en sortir de l,escala allò que veig primer és un immens jardí de flors de tots els colors però el que més abunda és color vermell que està a primera vista i és un vermell fort i potent. Camino per l,immens jardí i al final de tot diviso un castell. M,hi apropo i veig que és molt gran i em ve una sensació com si ja conegués el castell i com si ja hi hagués estat abans o millor dit sento com si en la meva vida jo vingués allà.
Entro però ara ja em desperto i llàstima per que no puc veure res per dins. Em desperto bé i em queda la sensació del misteri i l,enigma de la vida.
