diumenge, 29 de novembre del 2009

ÚLTIM VIATGE




ÚLTIM VIATGE


El dia que em cridin a fer l’últim viatge
No vull ni tristeses ni plors, ni melangies,
Simplement canteu algun poema sobre la vida
I només a terra embolicat amb una tela m’enterreu
Mirant cap al cel. Així a la matinada podré veure
L,estel des de on jo vinc i a on he estat cridat,
I si això no fos possible, em cremeu i escampeu
Les cendres a la muntanya de davant de casa
Per poder veure cada dia des de allà dalt
La meva ciutat, l,estany i el majestuós Canigó.

Només és un pas a l’altre banda del camí
On jo us esperaré amb joia tornar-vos a veure
Diuen que la vida és com un tren amb estacions
On compartim viatge més curt o més llarg
Tot depenent de l,estació on ens toqui baixar
Amb alguns haurem compartit un llarg trajecte
Amb altres, més curt camí, si el destí ho ha volgut
Però sempre, sempre algú haurà estat al nostre costat
I per això per aquells que ens deixen en una estació
Sempre ens quedarà un llaç per tornar-nos a trobar


El dia que em cridin a fer l’últim viatge
Voldria tenir la feina feta i ben acabada
I en la meva última estació només dir adéu a tots.
Que fos un dia de trobada, d’intimitat, d’alegria,
I per que no?? .També de comiat,
Un dia serè i clar per emprendre el viatge
On no hi haurà ni tornada ni mirada enrere
Tant sols la llum que il•lumina l’últim pas
Per poder marxar sense dolor i sense recança
Amb la pau al cor, la mirada serena i un somriure als llavis.



Josep Ayats
Novembre del 2009

PRETÈRIT PERFECTE EN FEMENÍ

Aquell matí la Pili s'havia aixecat d'hora. Havia d'anar a comprar a la plaça del mercat les verdures i altres queviures per preparar el dinar pels Senyors. El seu juvenil cos acabava de deixar l,escalfor dels llençols i es trobava davant el mirall per mirar en la seva cara com anaven els grans d,acné que últimament li havien sortit. Feia pocs dies que una seva amiga li havia donat el nom d,una pomada per posar-se,hi. Ella estava ansiosa per veure,n els resultats, ja que no li agradava gens veure,s la cara amb aquells granets.
La Pili era una noia molt bonica i molt madura. Molt desitjable per qualsevol home més exigent. Tot just acabava de complir 15 anys i el seu cos mostrava una figura molt esvelte i perfecte. Molt ben proporcionada i amb les seves corbes acabades de formar. Tenia els cabells castanys, no pas molt llargs, però amb certa melena al darrera. A sota la cabellera s,hi marcava un front aclarit i espavilat. Els ulls eren captivador. Eren blaus grans i juganers. Denotaven una mirada càlida i de gran profunditat de sentiments. Feien conjunt amb la deliciosa obertura d,uns llavis color vermell rosat, molsuts i càlids. Els pòmuls una mica sortits i ben arrodonits al centre de la galta.
Aquell rostre transmetia la força i frescor de la joventut i la fragància de la feminitat d'aquella vida.
El cos nu i esvelt d'aquella noia s,inclinava endavant per poder entrullar perfectament el seu rostre.
Els pits eren tendres per la seva joventut i ben plantats. Turgents ben arrodonits i arrapats perfectament al cos amb els mugrons grans i marcant amb força cap davant.
Qualsevol mortal del sexe masculí s,hauria delectat en veure aquell cos.
Els malucs on s,hi apuntalen les dues cuixes perfectament dibuixades i ben alineades i amb molta finura. A l'entrecuix i al bell mig una bona mata de pels castanys i ben arrissats i arraps al cos, amaguen les profunditats sexuals i àvids de vivències, il.lusions i de plaers.
Al vespre abans, un cop dins al llit i posant el pensament en marxa, envers el seu noi s'havia delectat amb una perfecte masturbació de clítoris, que l'havia fet gemegar de gust fins al moment de l'esperat orgasme. Llavors els seus dits havien parat els moviments suaus damunt el sexe i se'ls havia posat encara plens d,humitat damunt els pits mentre les contraccions involuntàries de l'orgasme la feien estremir deixant-le finalment relaxada i satisfeta per rendir-se a les ones de la son.

Josep Ayats

divendres, 27 de novembre del 2009

PETITA HISTORIA D'UN BARRET

-"Hola!, Bon dia a tothom!
No em coneixeu?
Ah bé!, doncs pels que no em coneguin, els hi haig de dir que sóc un barret. Sí, sí, un senyor barret, o per què no?, un barret senyor.
Acabo d'arribar a la botiga. M'hi han portat amb una furgoneta junt amb altres companys més. Uns i altres de diferents formats, colors, edats i sexes. Érem tot un galimaties de barrets barrejats uns amb els altres. Arribats aquí, a la botiga, ens han anat triant i seleccionant. Uns cap aquí, altres cap allà. Els uns ens han portat a un departament on diu: Homes. Als altres a un altre lloc on diu: Dones. Ens han separat i diuen que ens volen vendre.
M'han col.locat aquí, al damunt d'un penjador que forma uns tres peus a terra i com un ciri s'alça uns dos metres enlaire. Del centre parteixen cinc braços una mica corbats. Concretament, a mi m'han posat al mig. Estic voltat per quatre barrets més ben diferents. No ho diré pas per arrogància, però penso que sóc el més bonic. Sóc també el que està més ben emplaçat. Davant mateix de l,apardor.
Sóc de feltre, de color gris fosc i tinc una cinta negre que m'envolta, formant un petit llaç a un costat. Tinc una ala que m'eixample i em fa sentir senyor. A dalt de tot tinc un doblec al mig del teulat. I dues entrades, una a cada costat, fetes expressament per poder-me agafar fàcilment amb les mans. Des de la meva situació estic molt divertit. Veig el carrer i la plaça al final. Contemplo tot el que passa. La gent van com beneits, corren van de pressa, cap aquí o cap allà, s'apilonen no sé pas per què. Els cotxes circulen amb rapidesa fent un soroll eixordador per mi. Quan miro al carrer i veig passar la gent sento una trista nostàlgia dels temps passats. Sento que m'ha tocat viure un temps de decadència pels de la meva espècia. Ara la gent sol anar sense res al cap. Quan recordo aquelles postals de principis del segle passat, on tothom portava el barret, em venen ganes de plorar. Ara no ens volen, ens tenen arraconats i tant sols algun personatge encara ens vol i ens estima. Però què hi farem!. Jo no en tinc pas la culpa d'haver nascut en aquests temps que no estem de moda. Penso, però, que ja vindran temps en que tornarem a ser una peça en el vestir de la gent. Aleshores tornarem a ser protagonistes.
Ara pla! Què és això que sento?. Mireu per on, acaba d'entrar un senyor una mica lleig amb una bona calba, i d,edat avançada. I demana que vol un barret. Veig que s'acosta a mi. Ai, ai, ai!. De tants que n'hi ha, aquest boig s,encapritxerà de mi. Sí, Sí!, tal dit, tal fet. Noto el palp dels seus dits rugosos al meu damunt. Se'm col.loca sobre el cap, tapant la seva calba. Ens mirem al mirall, jo molt cofoi i presumit, em veig la mar de bé. Ell es mira amb el cap inclinat ara a la dreta, ara a l'esquerra, de costat, endavant, enrere, es dóna la volta i gaire bé que em marejo. Sort que estic ben arrapat als quatre cabells que li queden. Diu que li vaig bé i que em compra.Paga a la caixa i així que ja tinc amo. Llàstima que sigui una mica lleig però fem bon contrast, tota vegada que com ja sabeu, jo sóc molt ben plantat.
A mesura que van passant els dies els meu amo i jo ens anem coneguen una mica més. Ell sap que amb mi pot molt ben presumir i també com ell diu així no se li refreden les idees i no li patinen les mosques al cap.
Jo estic molt content amb el meu amo. Es un senyor que té moltes "peles". Em porta a llocs de luxe i molt confortables. Viatgem amb "Mercedes". Ara que ve l,hivern sol portar guants.
Els matins sempre tenim feina. Reunions en grans despatxos. No ho sé pas ben bé, però em penso que deu ser president d'alguna gran multinacional o d'algun banc.
Em semble que avui aquesta tarda estarem de festa. L'home s'ha canviat de vestit i s'ha posat una bona dosi de colònia molt agradable. Pugem al "Mercedes" i li mana alguna cosa al xofer que jo no entenc. Al cap d'una estona arribem davant d'un Hotel. El cotxe para. Baixem i entrem. Algú ens saluda i obra la porta de l'ascensor. Arribem al setè pis. Anem fins la porta d'una habitació. Toca el timbre i... Valga'm Déu!. No m'ho esperava lo que acabo de veure. Quin bé de Déu de dona que ens obra la porta!.
Vaja, vaja! Així que aquesta és la teva amant eh!?. Ben lleugera de roba que va ella. Ells s'abracen. I jo vaig pensant en l'espectacle que se m'està preparant. Però...??, ep!! què passa??. Els hi faig nosa.
Ella m'agafa i d'una revolada em llença a terra. Però... què passa? A on estic?. Que em marejo.
Que vaig a estavellar-me! Mmmmmm... quina por!. Uix!.
A la fi!!. Ja he tocat a terra. Ara veig clar el què ha passat. Quan l'amant del meu amo em volia tirar a terra de l'habitació de l'hotel, he tingut tanta mala sort que en estar oberta la finestra he caigut a fora i ara em trobo aquí a terra al vell mig del carrer. Estic ben adolorit i espantat.
Mmmm... Aquest que ve... Sí, el que em temia. Ara m,agafa i se'm posa al seu cap. Es un rodamón, i semble que va una mica begut. Ell tot content, ens anem junts.

Josep Ayats

dimecres, 25 de novembre del 2009

FRASES QUE M'AGRADEN I VULL COMPARTIR

La vida només pot ser compresa mirant cap a darrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant.
Sören Aabye Kierkegaard (1813-1855) Literat i filòsof danés.

El secret de l'existència humana no sols està en viure, sinó també en saber per a què es viu.
Fiodor Mijailovich Dostoiewsky Novelista rus.

La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.
Proverbi persa

En les adversitats neix a la llum la virtut.
Aristòtil (384 AC-322 AC) Filòsof grec.

Un està enamorat quan se'n adona que una altra persona és única.
Jorge Luis Borges (1899-1986) Escriptor argentí.


No deixis que es mori el sol sense que hagin mort els teus rancors.
Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador indi.


Ningú no crida més reclamant la llibertat de premsa que aquell qui vol abusar-ne.
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) Poeta i dramaturg alemany.


Desgraciat l'home en qui res perdura del xiquet.
Arturo Graf (1848-1913) Escriptor i poeta italià.


El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Per això se'ns escapa el present.
Gustave Flaubert (1821-1880) Escriptor francés.


Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat.
Napoleó I (1769-1821) Napoleó Bonaparte. Emperador francés

El que s'obté amb violència, només es pot mantindre amb violència.
Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador indi.

La violència és l'últim recurs de l'incompetent.
Isaac Asimov

dimarts, 24 de novembre del 2009

CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES


Pa sucat amb Oli

Diumenge passat excursió del grup Pa sucat amb Oli, a Talaixà, i que per raons obvies no vaig poder anar.
Però si que a la tarda vaig poder assistir a la castanyada que es va fer a la seu del Centre. Va ser molt agradable per mi de retrobar alguns dels antics companys de memorables excursions i sortides i compartir una bona estona. Gràcies a tots per la bona rebuda.



CLASSES DE CHI KUNG

El meu pal de paller que vetlla molt per mi, me va inscriure a una classe setmanal de Chi Kung. Ahir dilluns vaig fer la meva primera classe. Em va agradar per tot el que es fa i representa el Chi Kung. Bàsicament són tècniques de respiració amb moviments suaus de mans, braços i tot el cos. El resultat és una molt bona mobilització energètica per tot el cos enfortint a la vegada el sistema immunològic. A més i donada la meva situació i dificultats, vaig trobar molt bona predisposició tant per part del professor com dels altres companys. Crec que continuaré.

dissabte, 21 de novembre del 2009

INFANTESA

Vells records d’amable infantesa venen a mi
Aquelles nits de llarg hivern a la vora del foc
Ben calents a la cuina i a fora, quina fred!!
La padrina rentant els plats i la mare escalfant la sopa
El pare dormint i roncant a la cadira del racó
El germà gran menjant una torrada amb all i cansalada
La petita jugant amb els gats i els gossets petits
I jo??? Doncs jo perdut en la immensitat del meu desert.

Em desperto a mitjanit i sento plovisquejar cada vegada més
Sento les gotes que cauen amb força damunt les teules del meu quarto
Cada vegada amb més força. Sento el xarboteig de les gotes a terra
I jo al llit ben calent damunt dos matalassos de llana
I sota tres mantes de llana per apaivagar la fred
M’abraço amb recolliment i sentiment de felicitat, tot és rodó
No sé que te la pluja que em porta fins les meves profunditats,
Sentiments purs, de joia, d’alegria i satisfacció.

Recordo la calor de l’estiu i els dies de llarga durada
El dia del batre, amb el padrí i el pare pujant sacs de blat i civada
I les garbes i la màquina i el tractor que feia un soroll molt característic
La pallera que va creixent a l’entorn del seu pal i la pols de l’era
Les nits de lluna plena i els vespres parant la fresca a l,eixida
Resant el rosari . La pluja d,estels al mes d,agost
Les turmentes d’estiu amb llamps i trons i la meva por
“Sant Pere juga a bola” deia la meva padrina.

I les pedregades amb un cabell de bruixa a cada pedra,
Segons deia la padrina. I feia foc amb romaní fent fum
Per espantar-les. A vegades tenia raó la padrina.
El dia de la matança del porc i jo que volia fer botifarres
I el matí sentia cridar el porc i jo ben amagat al llit
I també el dia que venia el sanador havien de preparar sutja
De la xemeneia i oli per untar les ferides dels garrins
Pobres garrins, ben ajaguts, peu al coll, i testicles a terra.

Els diumenges a missa matinal amb el jec fins damunt el cap, fa fred!!
I a la tarda a rosari i funció i el capellà del poble que no se l,entenia.
Dies de doctrina i cop de canya al cap a qui no es sabia els manaments
A l,escola el senyor mestre ensenyava la lliçó, en castellano
Algunes vegades algú anava de cara a la pissarra agenollat
I tots érem uns bons minyons. I les nenes apart a l,escola i al pati
Jugàvem a campus, arrancar naps, a metges, a porcs, i a tirar pedres
I algun que tornava a casa amb la cara plena de sang .



I jo en la meva petitesa intentava fer la meva vida, senzilla i pacífica
Buscava allò que no tenia i no volia allò que ja tenia.
Jo vull ser “estudiador” quan sigui gran, deia amb tota la meva il.lusió
I les coses certament no van anar per aquest camí. O sí que hi van anar.
Per el meu cap passaven moltes preguntes i molt poques eren les respostes
La vida però en el temps m,ha donat moltes de les respostes i més preguntes
El camí no ha estat fàcil, la lluita diària, el fragor del dia a dia va gastant
Però encara tinc al meu cor un bell record d’infantesa a vegades clar a vegades fosc.



Josep Ayats
Novembre del 2009

dimecres, 18 de novembre del 2009

Hospital Carlos III de Madrid

Avui nova excursió a Madrid, per fer visita de seguiment a l’ Hospital Carlos III.
Despertador a les 4 de la matinada. Sortida de l’aeroport de Girona, amb Ryanair a les 6’35. Arribada a Madrid a les 7’45. Esmorzar arribant a Madrid i tot seguit taxi a l,Hospital, arribada a les 8’45.
Primeres proves: Extracció de sang i espirometria. Després electrocardiograma. Val a dir que en quant a l’analítica de sang ja em diran el resultat, però pensem que tot sortirà bé. També han sortit totalment normals tant l,espirometria (capacitat pulmonar) com l’electrocardiograma. I això per mi és molt importat, ja que son els dos factors de risc principals en aquesta malaltia. I això vol dir que de moment no estan afectats.
Després visita amb la Dtra. Chavarri, la neuròloga que em porta, per comentar possibles efectes secundaris de la medicació, que de moment no n,hi ha de cap tipus . I comentar qualsevol dubte sobre la evolució de la malaltia. Possibilitats de procedir a la vacunació de la grip nova. Tambe l,espasticitat i les rampes de les cames etc. etc. Veurem evolució d,aquest fet.
Valoració amb els fisioterapeutes de la destresa manual i de moviment muscular, tant de les mans com peus, així com la força muscular. La qual cosa si que esta afectada. Sobretot i principalment la part esquerra. Més endavant sabrem per comparació la diferència en la evolució que hi ha amb la primera visita que es va valorar.
Finalment, nova espirometria amb un aparell diferent per valorar la capacitat pulmonar però en aquest cas amb respiracions seguides. També ha sortit perfecte.
I ja amb la nova medicació per dos mesos de durada, o sigui fins a la propera visita pel dia 15 de Gener de l,any que ve, hem acabat. Son les 11 del matí i cridem un taxi que ens porti a l,aeroport. Avui hem pogut agafar un avió que surt de Madrid a les l5’35 i a les 17’30 ja érem a casa. Viatge perfecte. Ara i des de Girona es pot anar a Madrid per fer una gestió,i a la tarda tornar a ser a casa. Com han canviat les coses en poc temps.
Seguiré informant.

dimarts, 17 de novembre del 2009

TARDOR






Quin vessament!! quin esclat de colors!!
Els faigs es despullen de la seva verdor
I una catifa de fulles seques omple la pendent
de vermells , grocs i ocres la muntanya
El verd grèvol està revestit del vermell
del seu fruit i fa més gran la seva bravura
La natura anuncia recolliment, els dies s,escurcen
I la fred comença a sentir-se al cos
Les nits allarguen el seu mantell de fred i foscor
La pluja ens estova el cor, i el vent s,emporta la melangia
El cel a vegades clar i seré ens espanta els mals de cap
A vegades núvol i boirós ens fa sentir la màgia de la vida
Els follets desperten al seu mon i juguen amb les goges
El bosc és ple de regals per celebrar la seva festa.
Les orenetes voletegen a milers per anar-se,n cap al sud
La pluja cau suau i les gotes s,escolen mansament
Per la finestra de la meva cambra,
I jo en la meva petitesa, contemplo i gaudeixo
de les mil i una meravelles de la grandiosa creació.

Josep Ayats

Novembre 2009







dissabte, 14 de novembre del 2009

Primer aniversari de la Júlia

Avui hem celebrat el primer aniversari de la Júlia. Hem fet una festa amb regals, i hem bufat la primera espelma. La seva cara d'il.lusió i les seves rialles encomanen les ganes de viure. Per molts anys Júlia i que puguem continuar celebrant-ho.
Aquestes són algunes de les fotos de la festa.







PENSAMENTS

No ploris perquè ja s’ha acabat, somriu perquè va succeir.

Gabriel García Márquez



La veritable amistat és com la fosforescència, resplendeix millor en els moments de foscor.

Rabindranath Tagore



El veritable amic és aquell que és al teu costat quan s’estimaria més ser en un altre lloc.

Len Wein



No hi ha un Primer Món i un Tercer Món, tan sols hi ha un món injust.

Pare Pere Casaldàliga


Un amic és qui ho sap tot de tu i malgrat això t’estima.

Elbert Hubbard


La veritable tristesa no és quan a la nit, en tornar a casa, ningú no t’espera, sinó quan tu ja no esperes res de la vida.

Tonino Bello



Ajuda l’amic abans que et vingui a descobrir la seva necessitat.

Luís Vives



Amb el puny tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans.

Indira Gandhi


Les guerres existiran mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls.

Bob Dylan

A UN AMIC

A L’AMIC



Son pocs, molt pocs els bons amics
Però jo sé que hi son, callats, esperant
Diuen que per que no ens sentim sols
Si necessitats estem en aquesta vida trepidant.

Se, com diuen, que es molt afortunat
Qui té en la vida un amic de debò
Per sentir-lo a prop quan el necessita
Parlar, confessar secrets i tenir escalfor.

Company de camí per donar-nos la mà
Compartir moments estel•lars i caigudes
Alegries, savieses, tristors i llàgrimes
I sempre, un alè de escalf i coses sabudes.

L’amic sempre és a punt, està allà, esperant
Per compartir, per ajudar, per donar una ma,
I amb silenci o amb veu, o amb una mirada
Ens envia tot allò que necessita la nostra vida.


Josep Ayats
Novembre del 2009

dijous, 5 de novembre del 2009

El cas Millet o del Palau de la Música

El senyor Millet està ben repapat al sofà de casa seva, amb calefacció ara que fa fred i amb una rialla que li deu anar de orella a orella, mentre veu per la televisió que uns altres "presumptes" lladres igual que ell, ja fa dies que dormen a la presó a Madrid. I després diuen que la justícia és igual per a tothom. Quina bajanadaaa!!.
Aquí cal fer-la ben grossa, però a més tenir les espatlles ben cobertes. Això vol dir tenir gent important ben emmerdada.Pot ser relativament fàcil, si es fan servir prou bé alguns símbols i tentacles. I si cal finançar una campanya electoral, es fa i ja està.
O sinó un exemple: La Generalitat del Senyor Jordi Pujol, i les Faes del Sr. Aznar, i el Partit Popular donen subvencions al Palau de la Música, cifres importants. Mentre els músics s'han de pagar de la seva butxaca per falta de diners al Palau, segons els Sr. Millet, per exemple el lloguer d,un piano per poder fer un recital. Després el Palau dóna una subvenció, no se sap ben be per què però es pot intuir, a la Fundació Trias Fargas, propera a Convergència i Unió. I per suposat aquesta fundació ajuda a pagar les despeses entre altres coses de la campanya electoral de Convergència i Unió. Tot perfecte i tot legal. I tot això es fa amb els nostres diners. Ah, clar i pel mig el Senyor Millet, va fen bossa, un xic d'aquí i un xic d'allà. I a sobre va i li cobre 40.000 euros, al seu consogra, pel 50% de les despeses de la boda de la seva filla. I ell en factura 82.000 al Palau de la Música. I qué se'n pot dir d'això? Ser un "presumpte" mangant, estafador, trampós, lladre...
Possiblement d,aquí un temps aquest senyor escriurà un llibre i el presentarà a diverses televisions privades, obtindrà uns bons emoluments per vendre les seves memòries i aquestes tindran la màxima audiència.
País!!!!!

dimecres, 4 de novembre del 2009

Canvi climàtic

Aquests últims dies hem vist com a Barcelona, s'han aplegat uns 4.000 Delegats dels respectius 180 països per parlar del tant anomenat canvi climàtic, abans de la cimera de Copenhaguen, Tota la despesa a càrrec del contribuent. I una de les conclusions que semble que han arribat es la de que donat el bon "clima" d'entesa, tenen la certesa de que podran continuar negociant després de la cimera. Valga-m Déu!! només faltaria que no. Per que se els hi acabaria la "mamella",a tota aquesta gent. Si ja ho negociessin tot ara. Que farien després????. Haurien de posar-se a treballar, no??. I se'ls hi acabarien el grandiós sou que cobren, els viatges amb avió i de primera classe, les festes i els bons tiberis.
Sabeu, penso que això com la immensa majoria de les coses que mai s,arreglen, és degut a que els propis protagonistes no estan gens interessat en arreglar cap situació,ni res, donat de que si fos així, com he dit abans, se'ls hi acabaria la feina o la "mamella", i clar això no pot ser. Què farien després. Las gran majoria d,aquesta gent que són tots una colla d'inútils.

De excursió 04-11-2009

Avui, de excursió pel Montseny, Santa Fe, el llac, Campins i Sant Celoni. He fet una bona caminada pel bosc. Uns 3 kilòmetres. Però caldria preguntar-li al braç de la Carmen a vere com li ha anat.
Aquí van algunes de les fotos.