dijous, 5 de novembre de 2009

El cas Millet o del Palau de la Música

El senyor Millet està ben repapat al sofà de casa seva, amb calefacció ara que fa fred i amb una rialla que li deu anar de orella a orella, mentre veu per la televisió que uns altres "presumptes" lladres igual que ell, ja fa dies que dormen a la presó a Madrid. I després diuen que la justícia és igual per a tothom. Quina bajanadaaa!!.
Aquí cal fer-la ben grossa, però a més tenir les espatlles ben cobertes. Això vol dir tenir gent important ben emmerdada.Pot ser relativament fàcil, si es fan servir prou bé alguns símbols i tentacles. I si cal finançar una campanya electoral, es fa i ja està.
O sinó un exemple: La Generalitat del Senyor Jordi Pujol, i les Faes del Sr. Aznar, i el Partit Popular donen subvencions al Palau de la Música, cifres importants. Mentre els músics s'han de pagar de la seva butxaca per falta de diners al Palau, segons els Sr. Millet, per exemple el lloguer d,un piano per poder fer un recital. Després el Palau dóna una subvenció, no se sap ben be per què però es pot intuir, a la Fundació Trias Fargas, propera a Convergència i Unió. I per suposat aquesta fundació ajuda a pagar les despeses entre altres coses de la campanya electoral de Convergència i Unió. Tot perfecte i tot legal. I tot això es fa amb els nostres diners. Ah, clar i pel mig el Senyor Millet, va fen bossa, un xic d'aquí i un xic d'allà. I a sobre va i li cobre 40.000 euros, al seu consogra, pel 50% de les despeses de la boda de la seva filla. I ell en factura 82.000 al Palau de la Música. I qué se'n pot dir d'això? Ser un "presumpte" mangant, estafador, trampós, lladre...
Possiblement d,aquí un temps aquest senyor escriurà un llibre i el presentarà a diverses televisions privades, obtindrà uns bons emoluments per vendre les seves memòries i aquestes tindran la màxima audiència.
País!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada