dissabte, 14 de novembre de 2009

A UN AMIC

A L’AMIC



Son pocs, molt pocs els bons amics
Però jo sé que hi son, callats, esperant
Diuen que per que no ens sentim sols
Si necessitats estem en aquesta vida trepidant.

Se, com diuen, que es molt afortunat
Qui té en la vida un amic de debò
Per sentir-lo a prop quan el necessita
Parlar, confessar secrets i tenir escalfor.

Company de camí per donar-nos la mà
Compartir moments estel•lars i caigudes
Alegries, savieses, tristors i llàgrimes
I sempre, un alè de escalf i coses sabudes.

L’amic sempre és a punt, està allà, esperant
Per compartir, per ajudar, per donar una ma,
I amb silenci o amb veu, o amb una mirada
Ens envia tot allò que necessita la nostra vida.


Josep Ayats
Novembre del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada