diumenge, 29 de novembre de 2009

ÚLTIM VIATGE




ÚLTIM VIATGE


El dia que em cridin a fer l’últim viatge
No vull ni tristeses ni plors, ni melangies,
Simplement canteu algun poema sobre la vida
I només a terra embolicat amb una tela m’enterreu
Mirant cap al cel. Així a la matinada podré veure
L,estel des de on jo vinc i a on he estat cridat,
I si això no fos possible, em cremeu i escampeu
Les cendres a la muntanya de davant de casa
Per poder veure cada dia des de allà dalt
La meva ciutat, l,estany i el majestuós Canigó.

Només és un pas a l’altre banda del camí
On jo us esperaré amb joia tornar-vos a veure
Diuen que la vida és com un tren amb estacions
On compartim viatge més curt o més llarg
Tot depenent de l,estació on ens toqui baixar
Amb alguns haurem compartit un llarg trajecte
Amb altres, més curt camí, si el destí ho ha volgut
Però sempre, sempre algú haurà estat al nostre costat
I per això per aquells que ens deixen en una estació
Sempre ens quedarà un llaç per tornar-nos a trobar


El dia que em cridin a fer l’últim viatge
Voldria tenir la feina feta i ben acabada
I en la meva última estació només dir adéu a tots.
Que fos un dia de trobada, d’intimitat, d’alegria,
I per que no?? .També de comiat,
Un dia serè i clar per emprendre el viatge
On no hi haurà ni tornada ni mirada enrere
Tant sols la llum que il•lumina l’últim pas
Per poder marxar sense dolor i sense recança
Amb la pau al cor, la mirada serena i un somriure als llavis.



Josep Ayats
Novembre del 2009

2 comentaris:

  1. si prenem la vida com un viatge en tren i les estacions com el fet de coneixer nova gent o de perdre gent propera , jo vull un llarg viatge sense cap estacio , se k amb aixo tanco portes a coneixer gent nova pero el mes important per mi es no perdre ningú proper , i vull un viatge llarg i placid amb tu i amb els que estimo

    ResponElimina
  2. Llegia avui: ¨La vida es un cami de perdues¨

    Pero abans de l´ultim llarg viatge n´hem de fer molts de més curtets amb paradetes aqui i allà...

    ResponElimina