La Granota (en Ping)

Un altre nom és el d'en Ping. I aquesta és la història d'una Granota, que volia canviar de bassa o de toll d'aigua, per que a la que estava no s,hi sentia bé i a més volia conèixer nous mons. Cosa difícil ja que qualsevol novetat reporta riscos nous, i sortir d,allò conegut, i apareix la por i el defalliment. Però ... res és gratis i encara que amb por, la Granota comença el viatge cap als nous mons. Viatge difícil, molt difícil. I és aquí quant un dia difícil i ple de dificultats apareix aquella ajuda que mai hauria pensat que arribés. Aquesta ajuda li ve a través d,una mussola que li fa companyia, li fa costat quant a en Ping li ve la por i no sap com sortir-se'n.
Llavors apareix la mussola per fer-li veure per allà on ha d,anar, que ha de fer i com ho ha de fer.
I d'una manera ben simple. Es només per fer-li veure las moltes capacitats que té per saltar, i avançar pel camí. Valorant tot allò que esta fent i raonant sobre els possibles errors comesos.
Amb aquest bagatge en Ping, va fent camí, fins arribar a un nou paratge ple de basses i a on curiosament la mussola desapareix, per sempre. La seva tasca ja s,havia acabat. Tal vegada anava a cercar un nou Ping??.

HOSPITAL DE SANTA CATERINA

Foto de Baget, a la nit amb lluna

Com cada setmana els dilluns vaig a l,Hospital de Santa Caterina. Allà intenten fer més passable la vida dels que tenim malalties neurològiques i degeneratives, com son l,Esclerosis múltiple i la Esclerosis Lateral Amiotròfica. Es treballa la musculatura principalment de les extremitats, cames i braços i també fan controls psicològics i neuropsicològics, així com las habilitats amb les mans. També t'ensenyen a treure'n el màxim rendiment del recursos tals com mantenir l,equilibri, o com aixecar-te en cas d,una caiguda.
T'aconsellen per si t,has de posar una fèrula al peu, o t,has de comprar unes crosses o una cadira de rodes. Són un grup de gent amb molt bona voluntat i ganes de fer a pesar de les moltes i diverses limitacions que tenim tots els que anem allà. Molts del exercicis que es fan després és convenient repetir-los a casa els altres dies.
Ara i en el meu cas concret, la setmana vinent m,en vaig a fer un viatge, i m'han aconsellat que m,enporti una cadira de rodes, encara que de moment no la necessito, però pot ser molt útil i convenient per evitar caminar en excés i cansar-me massa. Ja que les meves possibilitats de caminar són bastant limitades, amb la cadira de rodes es pot fer tot molt més còmode.
I a més per no haver de fer una despesa ara per comprar-la, me,n deixen una, i així també puc anar-m'hi familiaritzant, que no és poca cosa.
Però mai tot pot ser perfecte, i ara resulta que la cadira té una roda punxada, i s,ha de portar a la ortopèdia per arreglar, i el temps apreta, per que dilluns a primera hora ja marxem.
Solució a la Fundació Catalana d, e.l.a. que allà me,n deixen una altre. o sigui que ara en tinc dues.
En propera ocasió ja explicaré l,experiència personal del viatge amb cadira de rodes.
Fins desprésssssssss!!!!!!!!!!

NO PLORIS PER MI

No ploris per mi, estimada

Que així jo no et puc mirar

I els meus ulls volen veure

El teu somriure engrescador.

No deixis entrar ni un bri de tristor

Per que és contagiosa, emmalalteix

El cor i corromp l,ànima, i

A mi m,envia al racó tant conegut,

Riu!!, riu!!, ara i demà i contamina'm

de la teva rialla fresca i franca

així jo podré seguir les teves passes

i me la faré meva com alè de vida.

Dóna’m la ma, agafa’m fort i

No em deixis caure per l,abisme

Encara que el camí faci pujada

Caminarem plegats tu i jo.

Després mirarem més enllà l’infinit

on els estels ens mostraran el camí ,

el nostre camí, que hem de fer junts

per que així ho hem decidit i ho volem.

Josep

Agost 2009

SOMNI

Aquesta tarda mentre dormia la migdiada he tingut un somni preciós.
En el somni era jo que aconseguia caminar bé, i podia córrer i saltar sense cap problema. La meva sensació de llibertat era indescriptible.

Que irònica la vida... . Una cosa tant simple com és caminar i ara tot just fa uns dos mesos era d,allò més corrent del món per mi , ara és tant sols un somni .

A una persona molt especial

QUAN LA MEVA VEU CALLI AMB LA MORT, EL MEU COR ET SEGUIRÀ PARLANT.

OMBRES I RES MES

La meva ombra em persegueix, igual que la de Peter Pan, que com be sabeu la wendy li va cosir, per que no se li escapés més .
Alguna cosa de Peter Pan dec tenir jo també, perque una vegada l,ombra em va voler deixar, però també vaig tenir una Wendy, o en el meu cas una Mussola que me la va cosir i ara sempre va amb mi, sobretot durant el dia. De nit descansa al meu costat encara que no es veu.

Com Peter Pan, jo tampoc volia fer-me gran, i continuar vivint al país del Mai Més, lluitar amb el Capità Garfi, i volar amb vaixells de vela per damunt de la ciutat, i tenir una Campaneta per que em fes la punyeta.
Però això no és possible i en Peter Pan es fa gran, i s,ha de guanyar la vida, i s,enamora, i viu la vida o sigui que es converteix amb un comú dels mortals i desapareix del conte. Al igual que a mi, la meva indesitjada companya, la E.L.A. m'ha fet gran de cop. En pocs dies he canviat de ser una persona molt autosuficient, a ser una mica depenent, i necessitar alguna cosa impensable fa tant sols dos mesos com és un bastó o una crossa per poder-me desplaçar, i amb dificultats. El conte ja s,ha acabat.

SOPAR AMB ELS AMICS LA MEVA GERMANA CONXI I LA MEVA FILLA (14-08-09)

Jo jugant amb la meva filla
L,Albert, en Miguel i la Conxi
La Montse i la Fina
Aquest és un cap de Tró
Aqui encara que un xic lluny tenim a la Montse, La Fina, l,Albert, en Miquel, la Conxi i l,Alba
La Montse, L,Albert, en Miquel, la Conxi, l,Alba, i Jo d' esquena
Jo amb la meva filla Alba
Jo en una postura trista perque la meva filla se,n va.....
L,Alba, Jo, i la Conxi

El protagonista
El protagonista
Ahhhhhhh.... aquí en Josep i la Carmen, (el meu pal de paller)

CAMINANT SOL

CAMINANT SOL

Camino sol per la gran muntanya de la vida,

Els pensaments i els records com a únics acompanyants

Les sabates gastades, estrenyen fort

I els peus llegats de tant caminar fent via pel pedregam

La pols i la suor es confonen pel meu cos.

El cansament és gran i el desig d,arribar encara més,

Però el camí és llarg i fatigós

Encara no sé que més em demanarà el destí de la vida,

Les espatlles corbades se,n ressenten

I a la cara marcats els solcs de les llàgrimes i el patiment

Els ulls cansats miren enllà a l,horitzó, però ja no hi veuen

El cel és fosc, la lluna ja no brilla

Els estels han fugit, la soledat és encara més punyent

La por i la desesperació omplen el vuit deixat

La terra és erma, estèril, pedregosa , resseca, improductiva .

Però sempre hi ha un demà lluminós i esperançador

No sé per que, el veig allà esperant,me

Quasi el toco i em dóna força per seguir el meu camí sol

Sé que l,he de fer sol, i només jo

Per que és el meu camí, és el meu destí, és el meu karma

Es la Vida, és la meva Vida,

Josep,

Agost del 2009

Joc amb les mans

Be, ja veieu que encara no he sabut posar bé les fotos. Es que això de la informàtica i els programes són com els protocols dels hospitals, un xic complicats. Només es qüestió de temps dedicació, paciència, i saviesa. Molta saviesa.
Però ara tinc tot el temps del món mundial, i no m,he de dedicar a pensar amb els EURIBORS, IBEX 35, TIPUS D'INTERÈS, FIXES, VARIABLES, ni els FONDOS D,INVERSIÓ FIXES, o VARIABLES, ni l'EURO STOXX, NADAQ, NYSE. Ja sabeu, jo sóc empleat de Banca i els noms que s,han utilitzat durant molts anys queden.
Des que me van dir que tenia per acompanyant la indesitjada E.L.A., per allà a mitjans del passat mes de Juny, he decidit pràcticament no engegar la tele, ni llegir ni comprar diaris, per no haver d,escoltar ni veure les tragèdies que ens envaeixen cada dia, que si la crisi, que si la corrupció, o els polítics, o el finançament, que si els incendis, que si assassinats i violència per aquí, que si guerres per allà. Així ens manipulen els dominants. Així tots quiets i amb por i ells van fent allò que més els interessa, que és guanyar més diners i tenir cada vegada mes quotes de poder.
Ahhhhhhhhh, ... i el Papa, que hi diu de tot això???.... Bé, ja es veu, no diu res de res. Ell només està capficat amb els preservatius, els divorcis, i els avortaments. Curiosa cosa de preocupació per allò que en res els afecte a ells directament, però ja sabem..... el podeeeer.....i la manipulació...
Mm..Ja m,en he anat ara... Es que al principi només volia dir que com que tinc molt temps ja intentaré la propera vegada situar les fotos millor. I ja veus.
Vinga i ara m,en vaig corrents, tot lo corrents que puc anar jo, a fer-me una sessió d,acupuntura.
Bon dia.

UN PASSEIG PER L'ESTANY

Prometo enterar-me,n de com es poden posar les fotos perque quedin millor i mes ben centrades. De moment no en sé més, jejeje. Però prometo millorar

En PEPSI

El nom de Pepsi, encara ve de molt més enrera que el de Llop Estepari. Ve de l,escola primària. Tots teniem algun d,aquells noms o motius pels quals quedàvem ben personalitzats, i mai sabíem ben bé per que els companys ens anomenàvem per aquests motius. Penso que en el meu cas, hi devia tenir bastant a veure que jo en deia Josep, de Josep a Pep, i després..... el Si
Al principi m,emprenyava si em deien Pepsi. Això no va fer altre cosa que encara m,ho diguessin més. Fins que ja els vaig deixar estar que em diguessin allò que volguessin. Fins i tot al cap d,un temps m,ho vaig agafar amb carinyo i em va agradar tenir aquest nom de beguda, i competència de la Coca-Cola, que era com més corrent i prosaica. Una Pepsi, era com més sofisticat, una beguda diferent. I a mi que em diguessin Pepsi, doncs fins i tot i després de superar l,etapa de l,emprenyament, me feia sentir com més important.
Encara ara ho veig com un cert símbol de distinció, per mi. I a més és un nom curt i té molt bona sonoritat: Pepsi. Si proveu de dir,ho ben a poc a poc i repetitiu, pot sonar inclús com un mantra. (Continuarà i ja us aniré explicant)

UN ALTRE DIA A L'HOSPITAL DE SANTA CATERINA

Ahir una nova sessió a Sta.Caterina. Primer psicòloga, i després fisio. Bé, ja començem tots a entrar en la dinàmica i fins i tot la sessió amb la psicòloga va estar bé. I pot ser prou beneficiós
per mi d,ara endavant, i molt més de lo que en principi m,hauria pogut pensar.
En quant a la fisio, doncs molt bé . Molts exercicis i moviments que habitualment nos es fan i pautes per fer a casa. Recumenacions per portar la cosa lo millor possible, i per fer els exercicis a casa.
Som varis a la vegada que estem per allà. Es una sala bastant gran amb molts aparells i camilles , bicicletes, barres, espatlleres, etc. etc..Allà com diriem "cada loco con su tema". cada un va a lo seu.
Però n,hi han que ja van per allà con si hi haguessin anat sempre. I clar, fa molt de temps que hi van.
A més cada setmana et prenen la tensió arterial, les pulsacions i el nivell d,oxígen a les cel.lules. Molt bona cosa per la nostra malaltia.

DINAR AMB ELS AMICS I EL MEU FILL, 02-08-09

La Fina, en Miquel, la Montse, l,Albert i en David
La Carmen, la Fina, en Miquel, la Montse, l'Albert i Jo
En David, Jo, i la Carmen
l'Albert, Jo, i en Miquel

En Miquel, l'Albert, la Montse, la Carmen, i la Fina