dilluns, 17 d’agost de 2009

CAMINANT SOL



CAMINANT SOL

Camino sol per la gran muntanya de la vida,

Els pensaments i els records com a únics acompanyants

Les sabates gastades, estrenyen fort

I els peus llegats de tant caminar fent via pel pedregam

La pols i la suor es confonen pel meu cos.

El cansament és gran i el desig d,arribar encara més,

Però el camí és llarg i fatigós

Encara no sé que més em demanarà el destí de la vida,

Les espatlles corbades se,n ressenten

I a la cara marcats els solcs de les llàgrimes i el patiment

Els ulls cansats miren enllà a l,horitzó, però ja no hi veuen

El cel és fosc, la lluna ja no brilla

Els estels han fugit, la soledat és encara més punyent

La por i la desesperació omplen el vuit deixat

La terra és erma, estèril, pedregosa , resseca, improductiva .

Però sempre hi ha un demà lluminós i esperançador

No sé per que, el veig allà esperant,me

Quasi el toco i em dóna força per seguir el meu camí sol

Sé que l,he de fer sol, i només jo

Per que és el meu camí, és el meu destí, és el meu karma

Es la Vida, és la meva Vida,

Josep,

Agost del 2009

2 comentaris:

  1. ...i els estels amics lluny o a prop il.luminem en silenci, com en la nit fosca, el cami perquè es fagi menys feixuc.

    ResponElimina
  2. no tot es fosc ni tot es esteril , tens moltes petites grans llums k t'acompanyen en akest teu cami , intentant k sigui mes lleuger

    ResponElimina