diumenge, 26 de juliol de 2009


PREGÀRIA

Oh Univers immens i infinit!!!!,
Et crido i et cerco amb tota la meva força
I tinc la gola esquinçada de tant cridar
Amb el cor ferit, amb pena, desesperació i tristesa,

Darrera un gran núvol foscs, aixeca un ocell negre i foll,
ve cap a mi amb la mirada tenebrosa i les urpes a punt,
per endur-s’en la seva part de mi: la meva vida.

Oh Univers grandiós, et clamo perque temo per la meva vida.
Escolta la meva pregària, el meu clam angoixat i sincer.

Escolta, sent la força que puja del meu abisme,
un clam de vida, que sento apagar lentament,
dona,m l,energia per reparar el trencament i
la dignitat per saber suportar els moments difícils,

L'alegria per gaudir de la meravella de la vida,
la capacitat per riure i fer riure als que m'envolten,
la fortalesa per consolar als qui pateixin per mi, i
la certesa de que pasi el que pasi, jo m,en estic sortint
i molt be.

I la suficient intel.ligència per saber transformar aquesta desgràcia
en un nou dia, mes clar, mes ple, mes autèntic, mes sencill , i mes net,
i molt, molt mes ple d,amor.


JOSEP i la E.L.A.

Juliol del 2009

7 comentaris:

  1. Mentres la llum passi per els canals que ha da passar (malgrat més estrets) podrem dir que hem vencut !!

    ResponElimina
  2. La firma de l´Anònim es : Conxi
    que encare no sé fer anar aixo :-)

    ResponElimina
  3. Saps, aquesta foto, que representa la llum, doncs és una foto del Panteon de Roma, enfocant desde abaix al sostre, amb el forat per on passa la llum al centre

    ResponElimina
  4. Em semblava... llum canalizzada !! :-) non male
    Conxi

    ResponElimina
  5. Hola Josep!!!
    Sé que te acuerdas de mí, un viajecito a Roma de cuando todavia funcionaban los tranvias a caballo!!! Siempre, conversando con Conxi, recuerdo con afecto los momentos compartidos contigo, y me encantaría, en caso vaya por Girona, pasar cerca de tu casa y compartir una charla y un cafecillo contigo, hombre!!
    Desde ya, si pasas por Roma, y ello lo sabré a través de Conxi, nos regalamos un cafecillo conversacional, y más!!!
    Un abrazote con todo, Omar

    ResponElimina
  6. Hola moro: soc l'Albert de Girona vaig veure
    les fotos del dia del dinar.Vares ser molt
    rapid.no se si t'arrivara perqwue es la pri
    mera vegada que escric en un blog.suposo
    que al final ho fare be.e
    En vaig alegrar molt de veuret tan content am
    en DAVID i la CARMEN.Segueix valent¡¡¡¡¡
    t
    tent
    am

    ResponElimina
  7. Moro :-) i mira que no els hi agraden gaire pero una part sí.... ahahah
    Albert n´apendràs com tots :-))))

    ResponElimina