dimarts, 25 d’agost del 2009

NO PLORIS PER MI



No ploris per mi, estimada

Que així jo no et puc mirar

I els meus ulls volen veure

El teu somriure engrescador.


No deixis entrar ni un bri de tristor

Per que és contagiosa, emmalalteix

El cor i corromp l,ànima, i

A mi m,envia al racó tant conegut,


Riu!!, riu!!, ara i demà i contamina'm

de la teva rialla fresca i franca

així jo podré seguir les teves passes

i me la faré meva com alè de vida.


Dóna’m la ma, agafa’m fort i

No em deixis caure per l,abisme

Encara que el camí faci pujada

Caminarem plegats tu i jo.


Després mirarem més enllà l’infinit

on els estels ens mostraran el camí ,

el nostre camí, que hem de fer junts

per que així ho hem decidit i ho volem.


Josep

Agost 2009

4 comentaris:

  1. recordes....... un sac ple de somriures k mai s'acabin.....

    ResponElimina
  2. ... i si a més es reflexen a l´estany l´efecte es doble !!

    ResponElimina
  3. no coneixia la teva vena poetica.Ets tot un poeta... albert

    ResponElimina
  4. Hola Josep, no ens coneixem, he entrat al teu bloc per una companya de RC i després de llegir una estona he trobat aquest preciós poema que m'ha emocionat, és fantàstic , desitjo de cor que puguis gaudir intensament de les rialles i la felicitat compartida.
    Una càlida abraçada,
    Núria Niubó

    ResponElimina