divendres, 30 d’octubre del 2009

CAIGUDA



Avui he tornat a caure,

Ja van...... no sé,

Ja he perdut el compte

De les meves caigudes.


Cada caiguda és un cop

Un cop a la meva vida

Un punyal que es clava

Al meu cor sagnant.


Però la vida continua

La lluita és cada dia

I cada dia més esforç

Per no defallir.


No hi ha futur ni passat

Només present, ara i aquí

Aquest és l’únic consol

I les coses són com són.


Ajudes tampoc en falten

Per aquest amarg camí

El meu pal de paller

Que cada dia em suporta.


I em dona ànim i dolcesa

Amb entrega i dedicació

Un dia i una setmana i

Un mes i, que més faltarà?.


Tot té un sentit per la vida,

I res passa per que sí,

Les preguntes són moltes

La resposta només és una.


Però jo encara no la sé

Tal vegada algun dia arribarà

I jo podré quedar en pau

Amb mi i amb tot l’univers.


Josep Ayats

Octubre del 2009

4 comentaris:

  1. Tranquil.litza saber-te acompanyat amb dolcesa, entrega i dedicació i no dubto que la teva mussola t´indicarà el cami cap a la resposta que busques.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. despres de la caiguda de divendres , un cap de setmana feixuc , hem tocat fons , pero hem de seguir lluitant , avui dimarts ja remontem , tornem a tenir confiança , però sempre hi ha un "però" , una trucada inoportuna , amarga ....., que fa mal , potser mes que les caigudes , pero seguirem lluitant contra aquesta indesitjable companya , lluitarem junts amb la gent k ens estima i aixi ens ho fan saber i deixant fora aquells que no .

    ResponElimina
  3. josep tota la vida has sigut fort i valent.
    a mes ara tens el pal de paller que te havia
    faltatsempre. gracies a la mussola.-albert

    ResponElimina
  4. mussola no pensis amb les males companyes.
    penseu amb lo bo que es queda encara per
    viure tots dos junts´.albert

    ResponElimina