dijous, 21 d’octubre del 2010

Hospital Carlos III de Madrid



Entre llargues nits d’insomni, entre problemes amb l’adaptació amb el Bi-pap, entre un ingrés d’una setmana a l’Hospital de Sta. Caterina per adequar precisament la son i el Bi-pap. Entre que estava sense ordinador per que el tenia a adaptar, ha passat el mes de Setembre i bona part d’Octubre. Dies complicats i difícils amb una davallada considerable del meu estat tant física com psíquica. Però ja estic aquí altra vegada amb més ànims per seguir endavant.
I també va arribar el dia de tornar de visita a l’Hospital Carlos III de Madrid pel control de l’assaig clínic.
Aquesta vagada hi hem anat el dia abans. I a més portàvem una altra acompanyant Però ja varem començar malament ja que varem sortir de l’aeroport de Girona amb tres hores de retràs i a més a l’hotel de Madrid hi havia over-boking i se’ns havien venut l’habitació adaptada a uns altres. Clar com que jugava el Madrid i els hotels estaven plens. Al final ens varem haver de quedar una habitació sense adaptar. Sort que eren dos acompanyants.
La visita a l’hospital va servir per constatar allò que ja sabíem. Que estic pitjor que en la visita de fa tres mesos. Com sempre, analítica de sang, espirometries, proves de força muscular i de mobilitat, electrocardiograma (l’únic que ha sortit bé] i visita amb la neuròloga . Resultat :la malaltia avança i jo vaig seguint en l’assaig sense saber si prenc la medicació o placebo i pagant-me de la meva butxaca desplaçaments i estades. Així és. La tornada va ser ahir a la tarda i amb hora de retràs.
I demà tinc visita a l’hospital Josep Trueta de Girona amb la dietista per veure com va l’alimentació. A veure si he perdut pes i si encara puc continuar menjant per la boca o ja he d’utilitzar la Peg.
Seguirem en contacte.




5 comentaris:

  1. Dies complicatd com be dius però estàs de nou i encara que en la distància t'envio tota l'energia positiva que puc a través d'aquesta pantalla.
    una abraçada i endavant!

    ResponElimina
  2. Muchos ánimos Llop,supongo que todo esto de las pruebas será muy agotador para ti.

    Me alegro mucho de poder saludarte de nuevo pues hacía días que no sabíamos se ti.

    Abrazos Y Saludos afectuosos!

    ResponElimina
  3. Ánimo, y vuelve al blog cuando puedas, estamos por aquí esperándote :)

    Petonet

    ResponElimina
  4. Donar-te anims em sembla poc... què dir: no ho sé... només que ets en els meus pensaments i que malgrat en la distància hi sóc. Petons germanet.

    ResponElimina
  5. Vaig veure el teu penúltim text quasi a finals de Setembre i vaig pensar en la teva dificultat per escriure a l'ordinador. Però, ja em tenies preocupat al veure que no hi havia res més. Estava a punt de trucar-te, però, sembla mentida, mai es troba un bon moment, quan un se'n recorda. Veig que, malgrat tot, encara treus forces per fer-nos arribar les teves noves. Me'n alegro molt, i crec que aquesta és una de les claus per mantenir-te en alerta enfront d'aquesta maleïda malaltia. Una abraçada de tot cor.

    ResponElimina