Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hivern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hivern. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de març del 2010

Volem denunciar -III-



VOLEM DENUNCIAR




Volem denunciar als que no ens volen escoltar ni ens valoren.

Volem que s’escoltin els nostres crits i protestes.


Volem denunciar el fonamentalisme dels que ens volen salvar i decidir per nosaltres.

Volem que ens deixin salvar sols.


Volem denunciar les exigències dels que s’aprofiten de nosaltres.

Volem que ens deixin viure en pau, llibertat i tranquil·litat. No volem pressions.


Volem denunciar els funcionaris ineptes i incompetents i que no tenen cap interès per

atendre els problemes dels contribuents. Tot i que viuen dels nostres impostos.

Volem funcionaris que facin la seva feina ben feta i amb diligència.


Volem denunciar la publicitat de la televisió i altres mitjans de comunicació, per que només ens inciten a consumir, ens creen les necessitats i ens picolen la nostra

intel·ligència.

Volem comprar allò que ens vingui en gana i no allò que en diuen


Volem denunciar la globalització del mon per que només beneficia les grans fortunes.

Volem suprimir les grans corporacions industrials, farmacèutiques, energètiques

I petrolieres, que ens venen allò que volen, pacten els preus i suprimeixen la

competència i contaminen el planeta.


Volem denunciar l’interès dels governants per convertir-nos a tots a un ramat de xais

Volem preservar les nostres diferències, ja que aquí radica la riquesa.


Volem denunciar l’acomodament dels polítics que miren cap a l’altra costat dels

problemes.

Volem uns polítics sincers que s’impliquin i donin solucions als problemes


Pepe Rubianes

El dia 1 d’aquest mes de Març va fer un any que ens va deixar el nostre gran monologuista, comediant, bufó i barrut Pepe Rubianes.

I com a homenatge i record volia compartir amb tots vosaltres un poema escrit pel mateix Rubianes el Juny del 2006, en una estada que va fer a Etiòpia.



El tren



Se me acaba el tiempo

Y hay que ceder el sitio.


Así es la cosa


Es curioso ver

como la vida te desliza

limpiamente

hacia su lado más extremo

a un ritmo lento o rápido

según convega

sin compasión, sin pasmos,

sin aspavientos: con

la elegancia de la experiencia

bien ensayada


Y hay que caminar

hacia la hora perfecta

con la cabeza erguida

y el ritmo justo

que da compás a los sueños...


Así es la cosa.

Así de simple.


Un día no lejano

habrà que comenzar

a hacer el equipaje

porque el viejo tren espera

siempre espera.



(Pepe Rubianes)

Volem denunciar -II-

VOLEM DENUNCIAR

Volem denunciar molt específicament a la companyia ENDESA, pel seu comportament respecte als damnificats per les nevades del passat dilluns dia 8.

Avui és dijous (quatre dies de la nevada) i encara hi ha gent de la província de Girona que estan sense llum.

Però el motiu principal de la meva denúncia és que mentre això està passant, en el diari “El País” del diumenge 28 de Febrer sortia la notícia del sou dels consellers de les empreses que cotitzen al IBEX 35. I entre elles estava ENDESA, amb una remuneració total del consell d’administració a l’any 2009 de la escandalosa xifra de 38.487.000,-- euros, amb un increment respecte del 2008 del 345’3% . I tant sols l’alta direcció de l’empresa, sense comptar els consellers va cobrar 40.726.000,- euros, un 45,2% més que el 2008. Aquestes xifres son d’escàndol, a més en uns temps de crisi com els actuals. I tenint las línies elèctriques abandonades com les tenen. Que amb una mica de nevada els hi ha caigut gaire bé la meitat de les torres d’alta tensió. De què devien estar fetes?. De filferro?. És de jutjat de guàrdia. O és que això bé a ser la bona escusa per col·locar-nos a mb més vaselina la M.A.T.? No ens en fiem ni un pèl.

UNA MICA MÉS D’INVERSIONS EN LES LINIES I MENYS CALERS A LA BUTXACA.



dimarts, 9 de març del 2010

Gran nevada del 8-03-2010

Avui ha fet un dia d’aquells per recordar.
Ha nevat i m’ha fet evocar aquells dies
d’infantesa, que la neu ho havia cobert tot.
El paisatge emblanquinat, la casa aïllada i
solitària. El fum negre de la llar contrastava
amb la blancor dels camps coberts per la neu.
I l’escalfor de la llar de foc encesa tot el dia.
Aquelles sensacions de màgia, la quietud,
La protecció de la casa, el temps rúfol a fora.
El refugi de les quatre parets i la teulada,
tot feia que l’alegria m’envoltés com un núvol
L’esperit s’encalmava i el cor s’entendria.
No sé que te la blanca neu que em porta tant pau
Seran els blancs records, la innocència i la franquesa
D’una infància perduda pel fragor de la vida?.



Aquí van unes fotos de la nevada d'ahir a Banyoles i d'avui després de la nevada.



















dimarts, 2 de març del 2010

vimeo.com/9649473

Aquí envio un enllaç, d'un vídeo que he tret del blog de la Mariola. Espero em disculparàs el meu atreviment, i a mes per haver-ho fet sense consultar-te
A mi em va impressionar molt el seu contingut i per això el volia compartir amb vosaltres. És una mica llarg, uns 52 minuts, però val molt i molt la pena de veure,l. Després ens podrem respondre moltes preguntes sobre l'anomenat "progrés" en el que estem immersos els "humans " d'avui dia.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Estic indignat i emprenyat

Avui he anat a recollir una carta certificada que m’ha enviat la Generalitat.
La cosa comença a finals de Setembre de l’any passat, quant vam presentar els papers necessaris per demanar una ajuda a la Generalitat per fer una adaptació de l’embraga al cotxe amb motiu de la meva malaltia.
La carta certificada venia a dir després de cinc mesos que la meva sol•licitud havia estat denegada per motiu de superar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. Aquesta és de 569,12 euros mensuals. I jo em pregunto, algú em pot dir si amb aquesta renda es pot tenir cotxe per adaptar?. Algú em pot dir a on son i a on van les ajudes?. Això si. Els polítics s’omplen la boca parlant d’ajudes. Fan mèrits per sortir sempre a la foto firmant decrets d’ajudes. Moltes ajudes de paraula. Jo sóc un ciutadà nascut a aquest país fa 59 anys, vivint i treballant sempre aquí. I el més important pel que estem parlant, havent cotitzat a la Seguretat Social, durant 45 anys, i pagant religiosament tots els impostos.
Però senyors, permeteu-me un segon, vaig a encendre una cerilla per encendre un ciri, i buscar en la meva foscor les ajudes que tant parlen el polítics. Serà que m’hauré de posar un mocador al cap i un vel a la cara per demanar-la?.
Després de llegir la carta de la Generalitat, he anat a la plaça a reflexionar i a prendre un cafè. Havia unes vuit o deu persones per allà assegudes. De les quals quatre eren d’origen magrebí. Eren les 12 del migdia. Casualitat???.

diumenge, 14 de febrer del 2010

De Carnaval


Aquest cap de Setmana a molts llocs han fet la rua de Carnaval amb les seves disfresses. I jo havia pensat disfressar-me de tetraplegic, amb la meva cadira de rodes, i la Mussola, vestida d'infermera cuidadora, jajajaj. Però em vaig despertar tard i no tenia temps de prepara-ho. També em feia mandra per que feia mot fred.
Hauria estat una bona idea oi??.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Hospital de Santa Caterina

Vista general de l'Hospital Santa Caterina de Salt (Parc Hospitalari Martí i Julià). Foto: Pineda-Brullet

Fa temps que no parlo de l'Hospital de Santa Caterina de Girona-Salt i no sé per que. Suposo que com que tot per allà va molt bé, deu ser que no hi ha massa res per dir. Però avui m'han vingut ganes de tornar-ne parlar i no per res més que per parlar-ne molt bé.Es tracte del centre de dia 1, dedicat a les malalties neurodegeneratives.
Crec que tal i com ha sigut la meva experiència, l'entrada va ser una mica complicada, però un cop resolts els temes del protocols de l'ingres, després tot ha sigut un camí fàcil per tot. I des d'aquí vull mencionar tots els serveis que he necessitat han estat de molt bona qualitat, i molt especialment pel tracte humà de totes les persones que fan possible que tot tiri endavant. Jo vaig començar un dia a la setmana i des de gaire bé fa dos mesos són dos els dies a la setmana que vaig al centre i hi sóc molt ben atès.
I per això vull fer una especial menció a tots els especialistes per la seva feina moltes vegades penso que poc agraïda pels resultats de millora que es poden obtenir, però que si és molt d'agrair per l'acompanyament que proporcionen, qualitat de vida pels pacients, ajudes de molt tipus,informació, tant pels pacients com els cuidadors. Teràpies de manteniment muscular, teràpia ocupacional, psicòloga, logopeda, metge rehabilitador. Tot encaminat a millorar la qualitat de vida dels pacients i certament fet per gent amb vocació amb molt bona voluntat i dedicació. Felicitacions per la vostra tasca.

divendres, 12 de febrer del 2010

RECTIFICACIÓ

Hola a totes i a tots els que seguiu el meu blog.
Sento la preocupació que us puc haver provocat amb la història de l'accident. Però tant sols és un relat més dels que escric aquí. Però ja sabeu, la imaginació no té límits. Se'm va ocorre tornant a casa ahir precisament pujant la rampa de per arribar a l'ascensor quan la Carmen va tenir una petita entrebancada.

Josep.

dijous, 11 de febrer del 2010

ACCIDENT


Aquest matí tornàvem de fer un passeig jo assegut en la meva cadira i la Mussola que m'acompanyava empenyent la cadira. Arribàvem a casa i anàvem a entrar. Des de la porta del carrer fins a agafar l'ascensor hi ha una rampa amb una pendent bastant pronunciada. La Mussola ahir s'havia comprat unes sabates noves amb sola bastant relliscosa. I pujant la rampa ha passat una desgràcia. La Mussola portava aquelles sabates i mentre empenyia la meva cadira ha relliscat petant de panxa i de morros a terra. La cadira amb el meu pes s'ha començat a anar en darrera, passant per sobre de la Mussola, omplint-la de masecs per tot el cos. I com que la porta del carrer havia quedat oberta, la cadira va anar corrent fins al carrer amb tanta mala sort que el va travessar en el precís moment que passava un cotxe. De conseqüències de l'impacte jo i cadira bolcats pel terra a tres metres de distància, a l'altre carril. Resultat: dues cames i un braç trencats, set punts al cap i múltiples masegades per tot el cos. Sort encara que el cotxe que venia en direcció contrària ha pogut frenar a temps.

COLLITA PRÒPIA




Una mare ajudava al seu fill a vestir-se. Ja a punt d'acabar, el fill amb les mans li toca els pits i li diu:
- Mama, són tous
I la seva mare se'l mira i li diu:
- Ai fillet si les meves tetes, fossin "Tous" seriem rics.

...

dimecres, 10 de febrer del 2010

Volem denunciar

Volem denunciar les mentides d'alguns mitjans de comunicació escrits.

Volem denunciar les falsedats i enganys i manipulacions d'algunes cadenes de televisió com: Veo Televisión e Intereconomia. Les seves tertúlies són un escarni a la cara de la gent.

Volem denunciar el fet de que sempre les crisis les paguin els de sempre o sigui els de sota.

Volem denunciar el fet que es digui que per sortir de la crisi s'han de congelar els sous dels treballador o inclús alguns diuen rebaixar, acomiadament lliure, treballar més hores etc .

Volem denunciar el fet que ningú no es posi a la boca que per sortir de la crisi també s'haurien de limitar i rebaixar el que cobren els consells d'administració de les empreses, els grans sous del màxims dirigents, els beneficis de les empreses, els plans de pensions del grans directius, els bonus variables i els contractes blindats. Crec que això també s'hauria de regular.

Volem denunciar els sous astronòmics que guanyen alguns futbolistes, en moments de 4 milions de parats.

Volem denunciar els partits polítics que no fan res per solucionar el problema de l'atur. I només esperen que encara vagui pitjor, per arribar ells al poder. Això sí sempre utilitzant el nom del bé per Espanya.

Volem denunciar l'Espanya que no accepte com som els Catalans. Millor seria que s'independitzin de nosaltres. No els hi posarem cap pega.

Volem denunciar la immensa majoria dels polítics, d'aquí i d'allà, per que son una colla d'aprofitats, i "catetos", a més de xupar la sang als pobres ciutadans de peu que som la majoria. S'han d'arrapar fort a la cadira per que fora d'aquí no saben fer res mes de profit. En tot cas treballar en una fàbrica .

Volem denunciar la hipocresia i la impostura del clero vaticà, que s'aprofiten de la ignorància i la bona fe de la gent.

Volem denunciar la dobla vara de medir de l'església, depenent si ets ric o pobre.

Volem denunciar que el clero sempre estigui al costat del poder tradicional i més arcaic.

Volem denunciar les grans riqueses de l'església i la pompa que utilitzen per perpetuar-se en el poder, i que no les destinin a acabar amb la fam i la misèria al mon.

Volem denunciar que el Papa no es mulli davant, les injustícies, davant la fam, davant els abusos dels poderosos, davant les grans necessitats de justícia, i les desigualtats del món.

Volem denunciar que el Papa només tingui tres preocupacions: No als preservatius, No al divorci, No a l'abortament.

Només ens preguntem: "I el Papa què hi diu de tot això??".




dimecres, 3 de febrer del 2010

Aniversari - Les voltes que dóna la Vida

La mare amb el ram de flors.
El diumenge passat dia 31 de Gener vam celebrar l'aniversari de la mare (89 anys) i de la meva germana Conxi (50 anys). Tot un esdeveniment. Però el que voldria remarcar ara i aquí, és que la vida dóna moltes voltes. I allò que a vegades pot haver semblat cosa gaire bé impossible, de cop esdevé com per art dels esdeveniments en plenament possible.
Em refereixo a la meva experiència de la vida. Jo sempre havia estat una persona molt independent i d'anar molt al meu aire.Inclús amb la família, i també motivat per circumstàncies havia fet la vida molt a la meva manera , però ara necessito ajuda. I lo més important és necessitar ajuda, i comprovar que hi ha algú al costat disposat a ajudar. Això és lo que vaig poder comprovar el diumenge passat amb la família, i molt especialment en aquest cas per part dels meu dos germans en Joan, la Conxi, la Maria i els meus nebots.
Per tant els hi vull agrair aquí i públicament el gest que van tenir amb mi el diumenge passat, cosa que no m'esperava i em va sorprendre molt gratament i que em va deixar sense paraules.
Les voltes que dóna la vida....
El pastís amb els 89 anys i els 50 anys
Acabant de bufar les espelmes.
Mirant el pastís
La Conxi llegint el poema que li vam dedicar.
Continuant amb la lectura
Atenent alguna observació
Acabant la lectura.

dissabte, 30 de gener del 2010

VOL DE COLOMS

Avui hem fet l'esperat vol amb globus. He de dir que ha estat una passada de fantàstic tot. Tant l'experiència del vol en si, com el dia que ens hi ha acompanyat, com l'organització i el tracte de tots els components d'aquesta empresa. No cal dir que és molt d'agrair que allà dalt volant es pot prendre una bona copa de cava ben fresc i un bon tros de coca de llardons. Al final, de tornada ens espera un bon esmorzar de pa en tomata, pernil, llonganissa, i un bon plat de mongetes amb cansalada i botifarra, i ben regat amb un bon vi. Fantàstic!!.
Arribant i començant els preparatius per enganxar la bossa del globus a la cistella. Tot això a les 8 del matí i a 2 graus de temperatura sota zero. El camp i els camins estaven ben glaçats i ben blancs.
Continuant amb els preparatius.
Omplint d'aire el globus.
Ja comencen a tenir forma les enormes bosses quan s'omplen d'aire. I el meu pal de paller en primer pla.
Continuant omplint les bosses d'aire dels dos globus.
Ja tenen forma, i les cistelles encara estan tombades.
Un dels dos globus ja s'aixeca al introduir-hi l'aire calent i al mateix temps aixeca la cistella.
Aquí esperant per viure l'experiència.
Un dels dos globus ja s'enlaire.
I continua amunt...............
El nostre, al que ja se li està enviant aire calent dintre a través d'uns enormes cremadors de propà i que introdueixen aire calent.
La cadira homologada, preparada per instal·lar-la a la cistella per mi, per poder anar ben assegut i subjectat.
La Carmen i jo poc abans de pujar.
Aqui ja estem dintre i jo ben assegut.
Ja comencem a pujar.
Paissatge de la Garrotxa.
Una masia.
Vista d'una part del pirineu.
La Carmen.
Jo.
Les copes de cava abans de ser omplertes. I són de vidre!! i estan ben subjectades.
La Carmen i jo.
Paissatge de la Garrotxa i l'ombra que projecta el nostre globus.
Les antenes dels repetidors de la Muntanya de Rocacorba.
L'ermita de Rocacorba.
A Sant Gregori a punt d'aterrar l'altre globus.
Tocant terra.
L'ombra projectada als arbres.

Arribada i final de trajecte.