Com si volgués caminar des d’un passat
Cap a un incert i prosaic futur
Damunt la plana i a recés de la muntanya
S’alça ben arrelada a la natura la Masia,
Amb la mirada perduda en direcció a migdia.
Quantes històries escrites a la vora del foc
Quanta fantasia explicada al sopluig de l’eixida
Quanta vida escrita en les seves parets
On es confonien vides de persones i animals
On el temps no era temps i res valia
I les coses es feien com sempre s’havien fet
Jo que porto records d’infantesa a una masia
Vells records intensos gravats en la memòria
De solitud i d’aïllament però també d’acolliment
I arrelament a la terra, i amb els cicles de la vida
La força que aquelles parets em van donar
És ara la font que alimenta per seguir el meu camí.






