Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RACÓ DE POESIA I PENSAMENTS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RACÓ DE POESIA I PENSAMENTS. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2010

La Masia



Com si volgués caminar des d’un passat

Cap a un incert i prosaic futur

Damunt la plana i a recés de la muntanya

S’alça ben arrelada a la natura la Masia,

Amb la mirada perduda en direcció a migdia.

Quantes històries escrites a la vora del foc

Quanta fantasia explicada al sopluig de l’eixida

Quanta vida escrita en les seves parets

On es confonien vides de persones i animals

On el temps no era temps i res valia

I les coses es feien com sempre s’havien fet

Jo que porto records d’infantesa a una masia

Vells records intensos gravats en la memòria

De solitud i d’aïllament però també d’acolliment

I arrelament a la terra, i amb els cicles de la vida

La força que aquelles parets em van donar

És ara la font que alimenta per seguir el meu camí.

dimarts, 24 d’agost del 2010

La Muntanya


Imponent, majestuosa, quasi divina

La muntanya està aquí davant meu

Des del temps dels meus avantpassats

Jo també passaré però ella continuarà aquí

Amb la seva grandiosa figura donant fe

De la seva indòmita i pedregosa presència

I des de la meva menudesa, quedo captivat

Per aquesta salvatge i natural bellesa.


I sento la veu que em crida des de allà dalt

Que em diu: vine, puja i posseeix-me!
jo me la miro amb tota l'admiració i respecte

I el meu esperit es deleix per assumir el repte

Mentre pujo, el cansament físic m'acompanya més i més

Però el meu sentiment es desborda d'alegria

Esperant el moment definitiu de fer el cim

I profanar el gran misteri de la gran muntanya.

Després arriba l'hora de tornar a casa

I la tornada amb goig d'haver assolit el cim

Haver fet allò que volia, i que necessitava

El camí de retorn no és fàcil, el cansament apreta

Però les ganes d'arribar i descansar son moltes

Segueixo el corriol que m'ha de tornar a casa

I porto amb emoció la fantasia del meu destí

Que també és el sender que em portà al més enllà.


dissabte, 14 d’agost del 2010

ESTIU, RECORDS I SENSACIONS





Estiu, sol llum i calor
Tanco els ulls i recordo
L,enyorança d, un temps
Que ja no tornarà a ser
El sol del matí, lluminós
Entra per la finestra del quarto
I jo recordo el temps d,esplendor
Al cor, les rialles de la migdiada
El descobriment de la nuesa i l,amor
El primer t,estimo a la vora del mar
Aquell petó que recordarem sempre
I també el trist i dolorós comiat.

Estiu, temps de descobriment i maduresa
Temps de sega i recollida dels fruits
La natura ens ho dóna tot i alhora també
ens ho treu tot, l,alegria fins i tot la vida
aquest misteri que sempre ens acompanya
i jo cada dia em pregunto per què?
una llàgrima cau amb tristesa, impotència i ràbia
i els records son el bàlsam que alimenta el meu camí
com una barca solca els camins del mar tempestuós
però jo continuo aquí segut en la meva cadira
on m,acompanyen també moments de fantasia
i tot es torna molt més lent, costerut i fatigós
l,estiu passa, el temps passa, la vida passa i jo...

Estiu sol llum i calor
El vent de marinada em porta el sabor de mar
De platges verges, aigües blaves i sorra blanca
Sons llunyans de melodies ja perdudes
I el cant dels ocells, quins records!!
d,infantesa, allà al mas, la sortida del sol
Jo que de terra endins i de pagès en vinc, recordo
Els camps segats, la pols a l,era i el pou d,aigua fresca
Les orenetes que sempre tornaran, voltegen incansables
Sento encara aquella xafogor de les tardes de migdiada
I les nits serenes cobertes d,estels i lluna plena
A l, eixida mentre s,escolta algun lladruc de gos.












dilluns, 2 d’agost del 2010

Pensaments


Buscàvem la llum de la matinada, i varem trobar la foscor de la nit.


Volíem justícia i varem tenir hipocresia.


No hi ha ningú que tingui tantes ganes de viure com qui sent amenaçada la seva vida.


Volíem ales per poder volar i varem quedar presoners de les nostres misèries.


Buscàvem el valor i la valentia i varem descobrir l,angoixa, el pànic i el desconcert.


Buscàvem la felicitat i varem conèixer la adversitat i l, infortuni.


Esperàvem obtenir riqueses i varem viure en la misèria i la privació.


Volíem ser lliures i varem conèixer les presons i les cadenes.


Desitjàvem estimar però no teníem amor per donar ni sabíem com fer.ho.


Diuen que per poder donar, primer s,ha de TENIR , tant en l,amor com en altres coses.

Deien que ens volien ajudar, però els molt hipòcrites el que volien era dominar les consciències.



diumenge, 9 de maig del 2010

DESIG








COL·LOQUEU-ME DAMUNT EL CAVALL


DE LA BELLA ARIADNA, UNA MATINADA


I ORDENEU-LI QUE GALOPANT EM PORTI


FINS LES LLUNYANES TERRES DE L’ARCÀDIA


ALLÀ ON VULL VIURE RETIRAT DEL TEMPS I


DE LA MISERABLE I PATÈTICA EXISTÈNCIA,


AMB LES NOIES JOVES BRUNES DE PELL I NUES


ALEGRES, RIALLERES, DIVERTIDES, DE TENDRE COS


I BELLES D’ESPERIT SUAU. DOLÇES DE MEL.


ALLÀ ON REGNE L’AMOR LA TENDRESA I LA VERITAT


PARADIS DE MÀGIC ENCONTRE AL MIG DEL DESERT


ON CAP CAMÍ CONEGUT HI PORTA. NOMÉS L’ENCANT


I LA ILUSIÓ DE VIURE UN NOU MÓN SENSE CADENES.



dijous, 6 de maig del 2010

Engoixes i neguits


Angoixes i neguits, sempre units

Que maleïts, en mi us heu incrustat

I feu llarga, pesada i tèrbola la nit

Els pensaments volen sense parar

Em canso sense poder-me moure

Les hores són dies que m’atrapen.


La por és present com gran fantasma

El desassossec acompanya el meu respir

A vegades dificultós per un tel a la gola

I de cop l’ànsia s’escampa pel cos suorós

L’esperit anhela una profunda serenor

Per poder portar amb dignitat aquest destí.


Angoixes i neguits, sempre units

Com podria jo dir-vos: aneu-vos-en de mi !!

I deixeu que la calma, la serenor i el descans

Omplin tot el meu atemorit ésser,

I que tots els sentits es despertin a la bellesa

A la vida, a l’esperança i la compassió.


diumenge, 18 d’abril del 2010

La Nit







Fosca i llarga és la nit

Jo estirat al llit amb els meus pensaments

Tanco els ulls i la meva ment encara flueix

Records ja llunyans flueixen i propers també

Un estat de melangia aflora com el fum

Envaeix tots els racons i ennegreix els colors

Queda una olor a incredulitat i impotència

I una pregunta sense resposta: Per què??

Sé que la nit serà llarga, la dificultat gran

I per moure el meu cos, que feixuc que és!!

Però...

La nit també és màgia, és sorpresa i creació

Sota el mantell de la eterna foscor

Quantes fermes històries no s’hi amaguen?

Quants amors s’hi han desfermat?

Quantes noves vides han florit!!

Quantes vides han finit entre plors!!

Mentre uns han promogut eternes conspiracions

Altres han somiat móns ideals i fantàstics

I molts han dormit cansats del brogit de cada dia

La nit... etern devenir després del dia

En la nit dels temps... diuen, el principi era nit

I el final tornarà a ser nit,

I nosaltres com titelles representem la vida.


dimecres, 14 d’abril del 2010

Primavera


PRIMAVERA


Primavera... com podria jo atrapar-te?
Empapar-me de tu, fins l’ànima,
Gravar-me en la vista els mil i un colors.
Sentir el retorn de l’esclat de joia i de vida,
Escoltar els sons dels tresors que neixen i
Que la pell se m’esquinci i es cremi sencera,
En l’intent de dissoldre’m en la font de la passió.

Primavera... com podria jo dir-te: atura’t!!!
Deixa’m que et besi i t’abraci,
I dóna’m la llum i l’escalfor que necessito.
Escampa l’alè de la vida per tot el meu ésser,
Rega el meu esperit fins a saciar el desig.
Voldria regirar el món per trobar la font
De l’etern retor i beure del teu nèctar essencial

Primavera... com podria jo dir-te queda’t!!!
Queda’t amb mi i fes que proclami la teva força,
Que brindi amb la meva copa i als quatre vents
Pel misteri de l’etern renaixement,
Pel començament de nous i frondosos móns ,
Pel nou germen de l’amor , l’alegria i la joventut,
La bellesa i el cor vessat de sentiment i emoció.

dimarts, 13 d’abril del 2010

El Telèfon


EL TELÈFON



Sona el telèfon,

És vespre i jo estic tranquil a casa

Estic sol i el cor se m’accelera,

Despenjo i una veu dolça em diu:

Hola, com estàs?.

És una veu coneguda, i jo sospiro,

Bé, dic jo, i tu? Esperant un desig

-Avui no podré venir, tinc feina-

Sembla que hi ha pressa per penjar

No entenc res i el meu cor s’entristeix

La trista soledat torna acompanyar-me

I després em diu –adéu-

Uns segons després jo també penjo

I em quedo mirant el telèfon, mentre

Cauen unes llàgrimes.

dimarts, 23 de març del 2010

Incomprensió





Si sabessis el meu dolor com és

Si entenguessis el meu crit amarg de on surt

Si comprenguessis el meu desconsol a on es vesteix

Si veiessis la meva solitud com em turmenta

Les meves llàgrimes serien d’alegria

La meva vida esclataria de goig com la primavera

La meva alegria desbordaria tots els rius del món.

Compassió


He trobat aquest poema en algún blog, que m'ha emocionat el seu significat. I el volia compartir. Jo l'he titulat:

COMPASSIÓ



Si l’hi hagués tallat les ales


hauria estat meu


no s’hauria escapat ,


Però així, hauria deixat d’ésser ocell.


I jo... Jo el que estimava era l’ocell.


...


diumenge, 21 de març del 2010

Un Poema d'un altre elàtic


Josep, mirant el teu blog, he trobat aquest poema teu dedicat a una elàtica que últimament ens ha deixat. Sincerament m'ha emocionat la seva bellesa. I per això el volia compartir amb els lectors del meu blog, com a homenatge a la persona a qui va dedicada que no la he conegut i també a tu, per la teva lluita diària com fem tots els elàtics.


I es despullen els arbres,

i se’n va el sol…

i s’amaguen els dies rere la lluna

per por a il•luminar un món que ningú vol veure

i les estrelles s’apaguen

lentament, molt lentament.

I l’aire s’acaba,

i l’aire m’ofega.

I tot és massa dur per obrir els ulls

i vull tancar-los i no mirar

per no sentir tant de mal.



º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º
En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep
Tags: ELA

dimarts, 2 de març del 2010

Vull Sentir



Vull sentir la força de la teva pell sobre la meva pell,

Enllaçar les nostres cames i braços tant fort com mai

I amb els braços oberts cridar ben fort: el mon és nostre

Veure com tot el teu cos es deleix de l’intens plaer

I l’orgasme que t’envaeix i et deixa extasiada i sense alè.


Vull ser el cavaller que et cavalca sense muntura,

I junts arribar fins allà dalt, a les fonts del paradís perdut,

On tu i jo despullats gaudim la nostra libido com dos salvatges.

Sentir la passió del meu cos pel teu desitjat i anhelat cos,

I l’afany d’arribar fins al clímax final quasi místic i eteri.


Tu i jo, dos éssers vius, físics, materials, plens de desig

Per consumar la unió còsmica, home dona, mascle i femella,

Posseir cada mil·límetre del teu cos i fer-te meva i jo teu,

Perdre,m per les sinuositats de les teves corbes .

Vull sentir l’explosió voluptuosa de l’erotisme més luxuriós.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Esplendor en l'herba







Poema que llegeix Dennie Loomis ( Natalie Wood), en la pel·lícula " Esplendor damunt l'Herba" , abans d'ensorrar-se plorant. Preciosa película d'amor juvenil, amb un trist i realista final .

M'agrada i per això el volia compartir aquí.


Doncs encara que la brillantor tant encesa
d'aquells dies de joventut,
no es repeteixi mai més a la mirada,
tot i que no ens pugi tornar l'hora
de l'esplendor damunt l'herba
i la glòria a les flors,
no cal que em desesperi,
puc trobar la força en la bellesa
que perdura encara en el record feliç
de la vibració que sí hi va ser.


William wordsworth

dilluns, 22 de febrer del 2010

Per a ella



PER A ELLA

La poesia dels teus ulls,

La voluptuositat del teu cos,

La dolça frescor del teu rostre,

La tendre autenticitat de les paraules,

La calidesa dels teus llavis,

La seda dels teus cabells,

La terra, el foc i l’aigua,

que formen part de la teva vida,

del follet a vegades melangiós,

La teva lluita quasi sagrada,

Tot, tot plegat només em fan dir

això tant simple però tant profund:

T’estimoooo!!!.



dijous, 18 de febrer del 2010

Si tu em deixessis




Si tu em deixessis
que feliç que jo seria!
Tu, que m’has robat
l’alegria i la força,

Deixa’m viure
la meva humil
i alegre vida
Ves-te’n de mi !.

Saps prou bé que no et vull
deixa’m dormir sol les nits
de dia aparta’t de mi
i fuig de mi com la pena.

T’has apoderat de mi,
del meu cos i la meva vida,
però mai, mai no podràs apoderar-te
del meu esperit, del meu ser interior.

Per que per més mal que em facis
aquesta part meva restarà intacta
i seguirà la llum que l’il•lumina
si cal encara més forta i resplendent.

Però si tu em deixessis
les meves cames tornarien
a ser les d’abans i els meus braços
podrien abraçar amb força.

I seria un dia de celebració i de festa
amb les persones que més estimo
per deixar enrere un mal son
que tu m’has donat.

Ves-te’n, ves-te’n, de mi, no et vull
ni un segon més en la meva vida
treu-me aquesta pesada carga
i alleugereix el meu camí.

És tot el que demano
al cel, a la terra, l’univers,
al vent, al foc, a l’aigua ,
als mars i muntanyes, a l’infinit
.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Si estic entre els teus braços



Si estic entre els teus braços

Tot és calma, tot és pau,

Tot és tendresa, tot és llum,

Tot és amor, tot és màgic.


Si estic entre els teus braços

No hi te cabuda ni la por,

Ni el desànim, ni la tristesa

Ni la melangia ni el desesper.


Si estic entre els teus braços

Tinc la força que necessito

Sento el goig de viure amb tu

Sento que la vida em traspassa.


Si estic entre els teus braços

No hi ha malalties, ni perills

Ni solituds, ni amargures

Només present i futur brillant.


Si estic entre els teus braços

Ho tinc tot i res mes necessito

Tu ets el meu puntal, i la guia

Tu ets les cames que em porten.


Si estic entre els teus braços

La nit és dolça i és curta

El dia aliment suau de l’esperit

I jo em deixo acaronar amb delit.


Si estic entre els teus braços

El cor em bull i batega amb força

Els braços s’esforcen per atènyer-te

I jo em sento flotar per l’univers.


Si estic entre els teus braços

Les hores no passen, el temps s’atura

Jo em despullo, i el cor s’obre

I surt el nen malferit que porto dintre.



dissabte, 13 de febrer del 2010

PLOU




Plou, el dia es gris, fred, humit i trist,

des de la finestra contemplo les muntanyes,

que es dibuixen davant meu, màgiques i

llunyanes. Una alè misteriosa m’envaeix arreu,


Què amaguen aquelles boscúries tant feréstegues?

llegendes de llops, de nans i de bèsties salvatges,

La frondositat amaga misteris, plors i planys tots

melangiosos i el silenci de la nit fosca m’embolcalla

en la immensa solitud de la meva casa en ruïnes.


La humitat de la pluja desprèn una boira que desperta

encara més les pors i els misteris de les muntanyes.

Voldria ser prou valent per endinsar-me bosc endins

però què són aquells planys que sento mont enllà?

El cor em fa una fiblada i tot jo sóc tremolor i les

cames s’ensopeixen. No puc avançar i me’n torno

a la meva vella i xacrosa casa a contemplar el bosc.


Des de la seguretat de darrera la finestra contemplo

la muntanya i el bosc com si fossin un món dolent

i maligne, quasi diabòlic i que jo no puc afrontar sol

però miro al meu entorn i no hi ha ningú. Estic sol.




dimarts, 2 de febrer del 2010

Pensaments



- LA MALALTIA HA CURAT LA MEVA NEUROSIS.

- L'AMOR, L'AFECTE I L'ENTREGA DELS QUE M'ENVOLTEN FAN LA MEVA MALALTIA MÉS SUPORTABLE.

- LA MALALTIA M'HA ENSENYAT A SER AGRAÏT.

- LA MEVA MALALTIA EM PERMET DE LLUITAR PER LA VIDA, ALTRES NO HAN TINGUT AQUESTA SORT.

- SENTO LA SORT DE TENIR TOT ALLÒ QUE NECESSITO.

- TINC LA SORT DE PASSAR LES 24 HORES DEL DIA AMB LA PERSONA QUE ESTIMO.

- SÓC AFORTUNAT PER TENIR UNA ILLA ON PODER DESCANSAR.

- SÓC AFORTUNAT PER TENIR UN REFUGI ON PODER PLORAR EL MEU DESESPER.

- SÓC AFORTUNAT DE PODER COMPARTIR L'ALEGRIA DE VIURE.

- LA MEVA VIDA S'HA TORNAT MÉS TOVA, MÉS RODONA, MÉS ESFÈRICA I MÉS PLENA DE SENTIT.


dimecres, 27 de gener del 2010

BUSCO


Busco el Tresor dels Pirates

Busco el Palau de les Nimfes

Busco l’Espasa d’Excalibur

Busco el Sant Grial

Busco a Pandora i la seva caixa

Busco la platja sota els carrers

Busco la llum en la foscor

Busco l’Estel del Matí

Busco la Màgia de la nit

Busco el cavall de Troya

Busco la Sirena d’Ulises

Busco l’Oracle de Delfos

Busco el Cant dels Ocells

Busco el color de la Intel•ligència