Buscàvem la llum de la matinada, i varem trobar la foscor de la nit.
Volíem justícia i varem tenir hipocresia.
No hi ha ningú que tingui tantes ganes de viure com qui sent amenaçada la seva vida.
Volíem ales per poder volar i varem quedar presoners de les nostres misèries.
Buscàvem el valor i la valentia i varem descobrir l,angoixa, el pànic i el desconcert.
Buscàvem la felicitat i varem conèixer la adversitat i l, infortuni.
Esperàvem obtenir riqueses i varem viure en la misèria i la privació.
Volíem ser lliures i varem conèixer les presons i les cadenes.
Desitjàvem estimar però no teníem amor per donar ni sabíem com fer.ho.
Diuen que per poder donar, primer s,ha de TENIR , tant en l,amor com en altres coses.
Deien que ens volien ajudar, però els molt hipòcrites el que volien era dominar les consciències.
hem trobat la llum , hem trobat l'amor , hem trobat el coratge per tirar endavant , tambe hem trobat llagrimes , desanim , foscor , pero et dic una cosa : l'e.l.a. no ens podra robar la llum , l'amor , el coratge , perke les nostres teranyines tenen una bona base ,
ResponEliminaHola Llop!
ResponEliminaTus palabras transmiten desencanto y desesperación (y no es para menos),pero la mussola también tiene razón mucha razón,vuestra luz es infinitamente más grande que toda la oscuridad que hayas podido imaginar.
Besos y abrazos para los dos.
Que traidora que és la vida !!
ResponEliminaque en sou de grans!!
ResponEliminaus admiro!
endevant parella..endevant
mil petons