Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un cap i molts barrets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un cap i molts barrets. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’agost del 2009

La Granota (en Ping)


Un altre nom és el d'en Ping. I aquesta és la història d'una Granota, que volia canviar de bassa o de toll d'aigua, per que a la que estava no s,hi sentia bé i a més volia conèixer nous mons. Cosa difícil ja que qualsevol novetat reporta riscos nous, i sortir d,allò conegut, i apareix la por i el defalliment. Però ... res és gratis i encara que amb por, la Granota comença el viatge cap als nous mons. Viatge difícil, molt difícil. I és aquí quant un dia difícil i ple de dificultats apareix aquella ajuda que mai hauria pensat que arribés. Aquesta ajuda li ve a través d,una mussola que li fa companyia, li fa costat quant a en Ping li ve la por i no sap com sortir-se'n.
Llavors apareix la mussola per fer-li veure per allà on ha d,anar, que ha de fer i com ho ha de fer.
I d'una manera ben simple. Es només per fer-li veure las moltes capacitats que té per saltar, i avançar pel camí. Valorant tot allò que esta fent i raonant sobre els possibles errors comesos.
Amb aquest bagatge en Ping, va fent camí, fins arribar a un nou paratge ple de basses i a on curiosament la mussola desapareix, per sempre. La seva tasca ja s,havia acabat. Tal vegada anava a cercar un nou Ping??.

dimarts, 4 d’agost del 2009

En PEPSI


El nom de Pepsi, encara ve de molt més enrera que el de Llop Estepari. Ve de l,escola primària. Tots teniem algun d,aquells noms o motius pels quals quedàvem ben personalitzats, i mai sabíem ben bé per que els companys ens anomenàvem per aquests motius. Penso que en el meu cas, hi devia tenir bastant a veure que jo en deia Josep, de Josep a Pep, i després..... el Si
Al principi m,emprenyava si em deien Pepsi. Això no va fer altre cosa que encara m,ho diguessin més. Fins que ja els vaig deixar estar que em diguessin allò que volguessin. Fins i tot al cap d,un temps m,ho vaig agafar amb carinyo i em va agradar tenir aquest nom de beguda, i competència de la Coca-Cola, que era com més corrent i prosaica. Una Pepsi, era com més sofisticat, una beguda diferent. I a mi que em diguessin Pepsi, doncs fins i tot i després de superar l,etapa de l,emprenyament, me feia sentir com més important.
Encara ara ho veig com un cert símbol de distinció, per mi. I a més és un nom curt i té molt bona sonoritat: Pepsi. Si proveu de dir,ho ben a poc a poc i repetitiu, pot sonar inclús com un mantra. (Continuarà i ja us aniré explicant)

dijous, 30 de juliol del 2009


Bueno, en primer lloc vull agrair a les persones que m,heu escrit i donat ànims per seguir endavant.
A part de donar-vos les gràcies, volia comentar que últimament m,estic adonant que tinc molts més noms a part dels que me van tocar per llinatge familiar, Josep, pel meu padrí, i els cognoms que no són poca cosa.
Doncs com deia, a part d,aquests noms sóc un Llop Estepari, una Granota (en Ping), un Príncep pirata, un Tigre del desert, una Cabra, un Pallasso, un buscador de tresors, un Mag, ahh i també sóc en Pepsi , un puto ànec, i per descomptat el Trastooooooooo de la Carmen.
Síiii siiii, tot això sóc jo.!!!!!!!! Bé ara us ho explicaré tot, per si ho voleu llegir, i sinó, només abans de marxar us volia dir, que a més de tot això tinc tot un exèrcit de petits homenots tots ben uniformats i vestits de taronja butano que treballant en equip estan reparant les meves cel.lules malmeses, i posant a punt tot el sistema central nerviós, a fi de que les noves cel.lules facin la funció per la qual estan cridades, i no es morin abans d,hora sense haver fet la seva feina.
Però, anem al principi. Lo de Llop Estepari ve de fa molts anys, per allá els anys 60 i pocs, un escriptor alemany Hermann Hesse va escriure una novela que es deia així," El Llop Estepari". Un bon día aquesta novel.la va caure a les meves mans i em va impactar molt el personatge, amb el qual en aquells moments m,hi vaig sentir molt identificat. Un personatge complicat, amb lluita amb si mateix entre la seva part més animal, primitiva i instintiva i la part necessaria per sobreviure, com és l,educació, l'aprenentatge, el raonament, allò que s,ha de fer, i allò que els altres esperen d,un. Vaig ser un lector asidu de'n Hermann Hesse, que entre altres novel.les va escriure Demian, Siddharta, Sota les Rodes..
malauradament el temps no passa en va, i aquestes lectures van caure en l,oblid, per les necessitats de coses noves, del dia a dia, per un món trepidant i pel fragor de la lluita diària, diguem que al final va guanyar allò que s,ha de fer, en contra del crit del llop que hi havia dintre. Però la força d,aquest llop no va quedar apagada del tot sino que de tant en tant es manifestava i cridava per fer-se sentir. Encara que jo prou feina tenia per mantenir-lo a ratlla, de tant en tant me,n feia alguna i més d,un maldecap m,havia donat.
Fins que no fa gaire temps per aquelles casualitats de la vida va tornar a aparèixer a les meves mans la novel.la del "Llop Estepari". I jo ben il.lusionat vaig pensar, mira recordarem vells temps. Però com deia abans de que el temps no passa en va, doncs em vaig adonar que ja no em sentia identificat amb el sentit de la novel.la. ( ja us ho aniré explicant).