Bueno, en primer lloc vull agrair a les persones que m,heu escrit i donat ànims per seguir endavant.
A part de donar-vos les gràcies, volia comentar que últimament m,estic adonant que tinc molts més noms a part dels que me van tocar per llinatge familiar, Josep, pel meu padrí, i els cognoms que no són poca cosa.
Doncs com deia, a part d,aquests noms sóc un Llop Estepari, una Granota (en Ping), un Príncep pirata, un Tigre del desert, una Cabra, un Pallasso, un buscador de tresors, un Mag, ahh i també sóc en Pepsi , un puto ànec, i per descomptat el Trastooooooooo de la Carmen.
Síiii siiii, tot això sóc jo.!!!!!!!! Bé ara us ho explicaré tot, per si ho voleu llegir, i sinó, només abans de marxar us volia dir, que a més de tot això tinc tot un exèrcit de petits homenots tots ben uniformats i vestits de taronja butano que treballant en equip estan reparant les meves cel.lules malmeses, i posant a punt tot el sistema central nerviós, a fi de que les noves cel.lules facin la funció per la qual estan cridades, i no es morin abans d,hora sense haver fet la seva feina.
Però, anem al principi. Lo de Llop Estepari ve de fa molts anys, per allá els anys 60 i pocs, un escriptor alemany Hermann Hesse va escriure una novela que es deia així," El Llop Estepari". Un bon día aquesta novel.la va caure a les meves mans i em va impactar molt el personatge, amb el qual en aquells moments m,hi vaig sentir molt identificat. Un personatge complicat, amb lluita amb si mateix entre la seva part més animal, primitiva i instintiva i la part necessaria per sobreviure, com és l,educació, l'aprenentatge, el raonament, allò que s,ha de fer, i allò que els altres esperen d,un. Vaig ser un lector asidu de'n Hermann Hesse, que entre altres novel.les va escriure Demian, Siddharta, Sota les Rodes..
malauradament el temps no passa en va, i aquestes lectures van caure en l,oblid, per les necessitats de coses noves, del dia a dia, per un món trepidant i pel fragor de la lluita diària, diguem que al final va guanyar allò que s,ha de fer, en contra del crit del llop que hi havia dintre. Però la força d,aquest llop no va quedar apagada del tot sino que de tant en tant es manifestava i cridava per fer-se sentir. Encara que jo prou feina tenia per mantenir-lo a ratlla, de tant en tant me,n feia alguna i més d,un maldecap m,havia donat.
Fins que no fa gaire temps per aquelles casualitats de la vida va tornar a aparèixer a les meves mans la novel.la del "Llop Estepari". I jo ben il.lusionat vaig pensar, mira recordarem vells temps. Però com deia abans de que el temps no passa en va, doncs em vaig adonar que ja no em sentia identificat amb el sentit de la novel.la. ( ja us ho aniré explicant).