dijous, 30 de juliol del 2009


Bueno, en primer lloc vull agrair a les persones que m,heu escrit i donat ànims per seguir endavant.
A part de donar-vos les gràcies, volia comentar que últimament m,estic adonant que tinc molts més noms a part dels que me van tocar per llinatge familiar, Josep, pel meu padrí, i els cognoms que no són poca cosa.
Doncs com deia, a part d,aquests noms sóc un Llop Estepari, una Granota (en Ping), un Príncep pirata, un Tigre del desert, una Cabra, un Pallasso, un buscador de tresors, un Mag, ahh i també sóc en Pepsi , un puto ànec, i per descomptat el Trastooooooooo de la Carmen.
Síiii siiii, tot això sóc jo.!!!!!!!! Bé ara us ho explicaré tot, per si ho voleu llegir, i sinó, només abans de marxar us volia dir, que a més de tot això tinc tot un exèrcit de petits homenots tots ben uniformats i vestits de taronja butano que treballant en equip estan reparant les meves cel.lules malmeses, i posant a punt tot el sistema central nerviós, a fi de que les noves cel.lules facin la funció per la qual estan cridades, i no es morin abans d,hora sense haver fet la seva feina.
Però, anem al principi. Lo de Llop Estepari ve de fa molts anys, per allá els anys 60 i pocs, un escriptor alemany Hermann Hesse va escriure una novela que es deia així," El Llop Estepari". Un bon día aquesta novel.la va caure a les meves mans i em va impactar molt el personatge, amb el qual en aquells moments m,hi vaig sentir molt identificat. Un personatge complicat, amb lluita amb si mateix entre la seva part més animal, primitiva i instintiva i la part necessaria per sobreviure, com és l,educació, l'aprenentatge, el raonament, allò que s,ha de fer, i allò que els altres esperen d,un. Vaig ser un lector asidu de'n Hermann Hesse, que entre altres novel.les va escriure Demian, Siddharta, Sota les Rodes..
malauradament el temps no passa en va, i aquestes lectures van caure en l,oblid, per les necessitats de coses noves, del dia a dia, per un món trepidant i pel fragor de la lluita diària, diguem que al final va guanyar allò que s,ha de fer, en contra del crit del llop que hi havia dintre. Però la força d,aquest llop no va quedar apagada del tot sino que de tant en tant es manifestava i cridava per fer-se sentir. Encara que jo prou feina tenia per mantenir-lo a ratlla, de tant en tant me,n feia alguna i més d,un maldecap m,havia donat.
Fins que no fa gaire temps per aquelles casualitats de la vida va tornar a aparèixer a les meves mans la novel.la del "Llop Estepari". I jo ben il.lusionat vaig pensar, mira recordarem vells temps. Però com deia abans de que el temps no passa en va, doncs em vaig adonar que ja no em sentia identificat amb el sentit de la novel.la. ( ja us ho aniré explicant).

dimarts, 28 de juliol del 2009

SANTA CATERINA





Ahhhhhhhhh, por fin ahir vam començar la recuperació muscular a l,Hospital de Sta. Caterina.
Va anar molt bé i vaig sortir content. A més allà també vaig veure altre gent, que alguns están diria jo que pitjor que jo i d,altres millor. Per alguns com que ja fa temps que corren per allà, doncs semblave que estaven "como Pedro por su casa".
Ara estem mirant lo del transport desde Banyoles, a vere si es troba algún mitjà que eviti que sempre hagui de tenir a disposició algú per portar,me allà i despres a recollir-me. De moment ja se sap, a qui li toca el rebre és a la meva companya Carmen. Ahhhhhhhhhhhh que feria jo sense la Carmen eh!!!!!!!!!!!!!!!!!. El meu pal de paller . Molts dies encara que la palla, que sóc jo, estigui així com desfent,se , sempre hi ha el pal de paller, que aguanta i que la palla quedi allà ben apretada, i protegida.
També entenc que algún día que fa prou tramuntana, el pal de paller s,en ressent i es torçeix una mica, però un cop passat el vendaval, torna a ser el mateix de sempre, on la palla queda allà ben protegida i arrapada.
També afortunadament tinc altres pals que m,aguanten i a on m,hi puc recolzar i que me fan de bon suport. Em sento afortunat en això, per tenir al meu entorn, el suport dels meus fills David i Alba, la meva germana Conxi, els meus amics, especialment en Miquel i l,Albert i d,en Pau, la Montse, i també de la Júlia, i de molta més gent que no esta tant propera i que sé que estan al meu costat. Entre ells, doncs els metges, que em porten, les fisios del Santa Caterina, en Xavi de l,acupuntura, i l,Ernest de la medicina alternativa.
Jo crec que no podem fallar, entre tots farem que m,en surti, i jo n,estic convençut, encara que hi ha moments i dies baixos, que semble que tot va malament i ja tiraria la tovallola. Però també sé que no me porta enlloc aquesta actitud negativa. Només queda un camí, és el de tirar endavant, encarar el futur, amb valentía i amb el convenciment de posar,li entre tots, i jo el primer, d,allò més difícil, a aquesta inoportuna companya que va amb mi, la E.L.A.
Bé, ara vaig a fer deures que me van posar ahir la fisio i la psicóloga, perque jo sempre he estat un nen aplicat, ja de petit amb els estudis, sempre era aplicat, bueno en algún cas no eh, com per exemple amb la física i química, res de res, perque resulta que no hi entenia ni fava, i llavors a vegades me solia dedicar a tirarli gixos al mestre, peró quant estava d,esquenes, eh.
Els deures que me van posar son per una part a fer respiracions abdominals i visionar un paisatge tranquilitzant, (jo ho tinc fàcil amb l,estany que tinc aqui mateix al davant de casa), i després també fer exercicis sobretot d,estiraments, per fer que la musculatura es mantingui el millor possible durant més temps.
Apa ja us he fotut una mica de rotllo, i espero que no hagui sigut massa pesat.
Fins la properaaaaaaaa, a vere quin rotllo us enjego.

Josep i la e.l.a.
Juliol 2009

diumenge, 26 de juliol del 2009


PREGÀRIA

Oh Univers immens i infinit!!!!,
Et crido i et cerco amb tota la meva força
I tinc la gola esquinçada de tant cridar
Amb el cor ferit, amb pena, desesperació i tristesa,

Darrera un gran núvol foscs, aixeca un ocell negre i foll,
ve cap a mi amb la mirada tenebrosa i les urpes a punt,
per endur-s’en la seva part de mi: la meva vida.

Oh Univers grandiós, et clamo perque temo per la meva vida.
Escolta la meva pregària, el meu clam angoixat i sincer.

Escolta, sent la força que puja del meu abisme,
un clam de vida, que sento apagar lentament,
dona,m l,energia per reparar el trencament i
la dignitat per saber suportar els moments difícils,

L'alegria per gaudir de la meravella de la vida,
la capacitat per riure i fer riure als que m'envolten,
la fortalesa per consolar als qui pateixin per mi, i
la certesa de que pasi el que pasi, jo m,en estic sortint
i molt be.

I la suficient intel.ligència per saber transformar aquesta desgràcia
en un nou dia, mes clar, mes ple, mes autèntic, mes sencill , i mes net,
i molt, molt mes ple d,amor.


JOSEP i la E.L.A.

Juliol del 2009

divendres, 24 de juliol del 2009

Hospital de Santa Caterina


Al finnnnnnnnn!!!!!!.

dilluns que ve ja començo a anar a l,Hospital de Santa Caterina de Girona, per iniciar unes sessions semanals de fisioteràpia. Aixì al menys la musculatura es mentindrà millor durant més temps.

Ara que, tot és molt difícil, amb tanta burocràcia, el papeleo, els protocols, etc etc. Semble que és més important parlar amb els psicòlegs, que fer sessions de rehabilitació musuclar, quant i molt sincerament per mi, semblava que podría ser molt més importantla rehabilitació que parlar amb els psicòlegs. Però, bé, semble que per a ells no.

A més per parlar jo ja tinc gent al meu costat per poder parlar de tot i més-. En canvi saber quin tipus d,exercici em convé fer per la meva musculatura, no no ho sé i encara no ho sé, després de ja 15 dies i tres visites a l,Hospital.

Però al finnnnnnnnnnnnn todo llegaaaaa. Dilluns seré una persona afortunadaaaa, ja podré començar.
La meva indesitjada companya de viatge la E.L.A., me la imagino com aquesta foto, és com una trenyina plena de punxes que me va envolcallant a poc a poc però inexorablement, i jo al vell mig intentat parar aquest envolcall.
Tota una lluita dia a dia, fins a l,infinit....... i més enllà, .