PREGÀRIA

Oh Univers immens i infinit!!!!,
Et crido i et cerco amb tota la meva força
I tinc la gola esquinçada de tant cridar
Amb el cor ferit, amb pena, desesperació i tristesa,

Darrera un gran núvol foscs, aixeca un ocell negre i foll,
ve cap a mi amb la mirada tenebrosa i les urpes a punt,
per endur-s’en la seva part de mi: la meva vida.

Oh Univers grandiós, et clamo perque temo per la meva vida.
Escolta la meva pregària, el meu clam angoixat i sincer.

Escolta, sent la força que puja del meu abisme,
un clam de vida, que sento apagar lentament,
dona,m l,energia per reparar el trencament i
la dignitat per saber suportar els moments difícils,

L'alegria per gaudir de la meravella de la vida,
la capacitat per riure i fer riure als que m'envolten,
la fortalesa per consolar als qui pateixin per mi, i
la certesa de que pasi el que pasi, jo m,en estic sortint
i molt be.

I la suficient intel.ligència per saber transformar aquesta desgràcia
en un nou dia, mes clar, mes ple, mes autèntic, mes sencill , i mes net,
i molt, molt mes ple d,amor.


JOSEP i la E.L.A.

Juliol del 2009