Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig Clínic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig Clínic. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 d’octubre del 2010

Hospital Carlos III de Madrid



Entre llargues nits d’insomni, entre problemes amb l’adaptació amb el Bi-pap, entre un ingrés d’una setmana a l’Hospital de Sta. Caterina per adequar precisament la son i el Bi-pap. Entre que estava sense ordinador per que el tenia a adaptar, ha passat el mes de Setembre i bona part d’Octubre. Dies complicats i difícils amb una davallada considerable del meu estat tant física com psíquica. Però ja estic aquí altra vegada amb més ànims per seguir endavant.
I també va arribar el dia de tornar de visita a l’Hospital Carlos III de Madrid pel control de l’assaig clínic.
Aquesta vagada hi hem anat el dia abans. I a més portàvem una altra acompanyant Però ja varem començar malament ja que varem sortir de l’aeroport de Girona amb tres hores de retràs i a més a l’hotel de Madrid hi havia over-boking i se’ns havien venut l’habitació adaptada a uns altres. Clar com que jugava el Madrid i els hotels estaven plens. Al final ens varem haver de quedar una habitació sense adaptar. Sort que eren dos acompanyants.
La visita a l’hospital va servir per constatar allò que ja sabíem. Que estic pitjor que en la visita de fa tres mesos. Com sempre, analítica de sang, espirometries, proves de força muscular i de mobilitat, electrocardiograma (l’únic que ha sortit bé] i visita amb la neuròloga . Resultat :la malaltia avança i jo vaig seguint en l’assaig sense saber si prenc la medicació o placebo i pagant-me de la meva butxaca desplaçaments i estades. Així és. La tornada va ser ahir a la tarda i amb hora de retràs.
I demà tinc visita a l’hospital Josep Trueta de Girona amb la dietista per veure com va l’alimentació. A veure si he perdut pes i si encara puc continuar menjant per la boca o ja he d’utilitzar la Peg.
Seguirem en contacte.




dilluns, 5 de juliol del 2010

Hospital Carlos III de Madrid




Avui utilitzo per escriure els dits de la meva filla Alba per explicar-vos el meu viatge a Madrid pel control trimestral de l’assaig clínic.


El passat dijous dia 1 de juliol de nou viatja a Madrid a l’hospital Carlos III, pel control i seguiment de l’evolució de la malaltia. Com sempre ens varem aixecar a dos quarts de quatre del matí i cap a l’aeroport que l’avió sortia a les sis i vint-i-cinc. Arribar a Madrid a les set trenta-cinc. Un petit esmorzar i taxi cap a l’hospital. Allà les visites i els controls de sempre, però aquesta vegada em sembla que la única cosa que em varen trobar bé va ser l’electrocardiograma. Les proves musculars varen sortir molt deficients així com també la capacitat pulmonar que estava en un 51%. Fa tres mesos estava en un 81%. Em varen aconsellar instal·lar-me un “Bi-pap”, que vol dir un respirador per a la nit, per ajudar-me en la respiració. També ja tinc hora des de l’hospital Josep Trueta de Girona per posar-me la “Peg”, que vol dir un forat a l’estomac per quan no pugui menjar per la boca poder-me alimentar directament a l’estomac. Ja tenim hora pel dia 12 d’aquest mes per aquesta operació.

A la visita amb la neuròloga es va constatar l’evolució de la malaltia i el seu empitjorament. Però hem de seguir endavant sigui com sigui i plantant cara i donar tantes cosses com sigui possible a aquesta indesitjable companya que és la E.L.A.


A les dues de la tarda ja estàvem de les visites i desprès de donar-nos la medicació pels propers tres mesos i dia per a la propera visita que serà el 23 de Setembre, varem sortir de l’hospital i en un taxi varem anar a dinar pel centre de Madrid i a la tarda varem fer una visita al museu Thyssen-Bornemisza, donat que l’avió no sortia fins a les 22:15 hores. Al final varem sortir a les 24:00 (gairebé dues hores de retràs).


El fet d’anar i tornar en un sol dia com havíem fet fins ara, per a les properes visites l’haurem de canviar i farem almenys una nit a Madrid perquè és molt esgotador fer-ho tot en un sol dia. I a més com aquesta última tornada desprès del retard va ser molt indignant per a mi i la meva mussola que ens varen embarcar últims a l’avió i com que només s’entra per davant ens varen fer fer el “paseillo” per tot l’avió ja que ens varen fer seure a la penúltima fila. Nosaltres havíem demanat d’embarcar primers i així no molestar a ningú, però ens ho varen denegar i així que varem ser els últims amb tot el seguit d’inconvenients per la resta de viatgers que seien al passadís i els de la última fila que es varen haver d’aixecar perquè els de l’assistència em poguessin seure.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Hospital Carlos III de Madrid


El passat dijous, dia 8 d’Abril, i com cada tres mesos, nova visita de control sobre l’assaig clínic, a Madrid, a l’Hospital Carlos III. Hora de llevar-nos al matí a les 3,30 hores. Cotxe fins a Girona, aeroport. Ryanair, vol de les 6,25 i arribada a Madrid 7,30. Una mica d’esmorzar a l’aeroport i taxi cap a l’Hospital. Tot plegat a les 9 hores a l’Hospital.

Com cada visita, electrocardiograma, analítiques de sang, espirometries, controls musculars, visita amb la neuròloga i finalment la medicació pels propers tres mesos. La propera visita pel dia 1 de Juliol.

De tots els controls realitzats cal indicar que tant en la capacitat pulmonar i respiratòria, com muscular hi ha hagut en els últims tres mesos una sensible pèrdua de capacitat i de força. De força pulmonar estic ara en la banda baixa d’una persona normal i sana. I força muscular, els flexors de les cames molt malament í com també malament els extensor de les mans. Sobretot la part esquerra, la cama esquerra i el braç i mà esquerra.

Una altre dificultat afegida és la molta espasticitat de les meves cames sobre tot. O sigui que queden les cames engarrotades Per això hi ha una medicació, el Lioresal que al ser un relaxant muscular, pal·lia els seus efectes. Però hi ha un problema, i és que també et deixa molt relaxat de per tot el cos i et quedes com un flam. Caldrà trobar la dosis correcte per poder alliberar una mica les cames sense perdre massa la força que m’aguanta.

Bé, en resum com que no sé si em prenc la medicació real o em prenc el placebo, el cert és que la malaltia va avançant i em va limitant. És la presó que cada vegada es va fent més petita i asfixiant. I no sé com estaria sense participar en aquest assaig. Per tant mentre pugui no em queda altre remei sota el meu punt de vista que el de continuar.

I us demano a tots una disculpa, i és que mentre no trobi una alternativa, no podré seguir amb la mateixa intensitat com fins ara amb el blog. Només puc escriure amb un dit de la mà dreta i això em fa tot molt més lent i dificultós. També tinc les mans de la Mussola que a vegades m’ajuden, però tenen moltes altres coses a fer i no puc abusar sempre d’elles. Estic buscant alternatives amb algun programa adequat per ordinador per les meves necessitats. I si algú en sap un programa, li agrairia que m’ho fes saber.