Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recuperació muscular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recuperació muscular. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’agost del 2009

HOSPITAL DE SANTA CATERINA

Foto de Baget, a la nit amb lluna

Com cada setmana els dilluns vaig a l,Hospital de Santa Caterina. Allà intenten fer més passable la vida dels que tenim malalties neurològiques i degeneratives, com son l,Esclerosis múltiple i la Esclerosis Lateral Amiotròfica. Es treballa la musculatura principalment de les extremitats, cames i braços i també fan controls psicològics i neuropsicològics, així com las habilitats amb les mans. També t'ensenyen a treure'n el màxim rendiment del recursos tals com mantenir l,equilibri, o com aixecar-te en cas d,una caiguda.
T'aconsellen per si t,has de posar una fèrula al peu, o t,has de comprar unes crosses o una cadira de rodes. Són un grup de gent amb molt bona voluntat i ganes de fer a pesar de les moltes i diverses limitacions que tenim tots els que anem allà. Molts del exercicis que es fan després és convenient repetir-los a casa els altres dies.
Ara i en el meu cas concret, la setmana vinent m,en vaig a fer un viatge, i m'han aconsellat que m,enporti una cadira de rodes, encara que de moment no la necessito, però pot ser molt útil i convenient per evitar caminar en excés i cansar-me massa. Ja que les meves possibilitats de caminar són bastant limitades, amb la cadira de rodes es pot fer tot molt més còmode.
I a més per no haver de fer una despesa ara per comprar-la, me,n deixen una, i així també puc anar-m'hi familiaritzant, que no és poca cosa.
Però mai tot pot ser perfecte, i ara resulta que la cadira té una roda punxada, i s,ha de portar a la ortopèdia per arreglar, i el temps apreta, per que dilluns a primera hora ja marxem.
Solució a la Fundació Catalana d, e.l.a. que allà me,n deixen una altre. o sigui que ara en tinc dues.
En propera ocasió ja explicaré l,experiència personal del viatge amb cadira de rodes.
Fins desprésssssssss!!!!!!!!!!

dimarts, 4 d’agost del 2009

UN ALTRE DIA A L'HOSPITAL DE SANTA CATERINA


Ahir una nova sessió a Sta.Caterina. Primer psicòloga, i després fisio. Bé, ja començem tots a entrar en la dinàmica i fins i tot la sessió amb la psicòloga va estar bé. I pot ser prou beneficiós
per mi d,ara endavant, i molt més de lo que en principi m,hauria pogut pensar.
En quant a la fisio, doncs molt bé . Molts exercicis i moviments que habitualment nos es fan i pautes per fer a casa. Recumenacions per portar la cosa lo millor possible, i per fer els exercicis a casa.
Som varis a la vegada que estem per allà. Es una sala bastant gran amb molts aparells i camilles , bicicletes, barres, espatlleres, etc. etc..Allà com diriem "cada loco con su tema". cada un va a lo seu.
Però n,hi han que ja van per allà con si hi haguessin anat sempre. I clar, fa molt de temps que hi van.
A més cada setmana et prenen la tensió arterial, les pulsacions i el nivell d,oxígen a les cel.lules. Molt bona cosa per la nostra malaltia.

divendres, 24 de juliol del 2009

Hospital de Santa Caterina


Al finnnnnnnnn!!!!!!.

dilluns que ve ja començo a anar a l,Hospital de Santa Caterina de Girona, per iniciar unes sessions semanals de fisioteràpia. Aixì al menys la musculatura es mentindrà millor durant més temps.

Ara que, tot és molt difícil, amb tanta burocràcia, el papeleo, els protocols, etc etc. Semble que és més important parlar amb els psicòlegs, que fer sessions de rehabilitació musuclar, quant i molt sincerament per mi, semblava que podría ser molt més importantla rehabilitació que parlar amb els psicòlegs. Però, bé, semble que per a ells no.

A més per parlar jo ja tinc gent al meu costat per poder parlar de tot i més-. En canvi saber quin tipus d,exercici em convé fer per la meva musculatura, no no ho sé i encara no ho sé, després de ja 15 dies i tres visites a l,Hospital.

Però al finnnnnnnnnnnnn todo llegaaaaa. Dilluns seré una persona afortunadaaaa, ja podré començar.
La meva indesitjada companya de viatge la E.L.A., me la imagino com aquesta foto, és com una trenyina plena de punxes que me va envolcallant a poc a poc però inexorablement, i jo al vell mig intentat parar aquest envolcall.
Tota una lluita dia a dia, fins a l,infinit....... i més enllà, .