Al finnnnnnnnn!!!!!!.
dilluns que ve ja començo a anar a l,Hospital de Santa Caterina de Girona, per iniciar unes sessions semanals de fisioteràpia. Aixì al menys la musculatura es mentindrà millor durant més temps.
Ara que, tot és molt difícil, amb tanta burocràcia, el papeleo, els protocols, etc etc. Semble que és més important parlar amb els psicòlegs, que fer sessions de rehabilitació musuclar, quant i molt sincerament per mi, semblava que podría ser molt més importantla rehabilitació que parlar amb els psicòlegs. Però, bé, semble que per a ells no.
A més per parlar jo ja tinc gent al meu costat per poder parlar de tot i més-. En canvi saber quin tipus d,exercici em convé fer per la meva musculatura, no no ho sé i encara no ho sé, després de ja 15 dies i tres visites a l,Hospital.
Però al finnnnnnnnnnnnn todo llegaaaaa. Dilluns seré una persona afortunadaaaa, ja podré començar.
La meva indesitjada companya de viatge la E.L.A., me la imagino com aquesta foto, és com una trenyina plena de punxes que me va envolcallant a poc a poc però inexorablement, i jo al vell mig intentat parar aquest envolcall.
Tota una lluita dia a dia, fins a l,infinit....... i més enllà, .
holaaa
ResponEliminaveus com tot arriba!!! , la burocràcia es lenta , els tràmits pesats i repetitius però no tenim mes opcions k entrar dins akesta roda i exigir mes dinamisme i eficiència.
m'agrada el simbolisme de l'arbre però recorda k l'arbre semblava acabat però el miracle de una nova vida estava brotant, com el miracle de les investigacions esta brotant amb força i esperança , i cap sabem els secrets k l' univers ens te preparats per cada un de nosaltres.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminavinga ànims! que avui si que t estrenes amb la rehabilitació :)
ResponEliminaEspero que, de passada, et posin unes rehabilitadores que estiguin ben bones :-)
ResponEliminaConxi
Donc siiiiiiiiiiii avui al fin he començat!!!!!!!!!!!
ResponEliminaahhhhhhh però primer una hora de psicològa ehhhhh, això que no falti.
Però despréssssssssss..... rehabilitaciooooooo i siiiiii amb una fisio molt wapaaaa i trempada.
Donc siiiiiiiiiiii avui al fin he començat!!!!!!!!!!!
ResponEliminaahhhhhhh però primer una hora de psicològa ehhhhh, això que no falti.
Però despréssssssssss..... rehabilitaciooooooo i siiiiii amb una fisio molt wapaaaa i trempada.
Dons molt bé !!!!
ResponEliminaDoncs ara sí que funciona aixó :-)))
ResponEliminaCom va la fisioterapia ? se que sera dur pero segur que tindras molta força i ganes de tira endebant , eixo es el començament de coses mes bones que vindran ,una abraçada
ResponEliminaSi no fos perque sabem diriem que t´has embardissat... :-)
ResponEliminabuenas, navengando navengando he llegado a este bloc, y no sé si podré ayudarte en algo, vivo rodeada de profesionales de la salud, y sinceramente nunca pensé que la psicologia fuese tan importante, y después de un tiempo me he dado cuenta que es la pieza clave para poder realizar cualquier cosa.
ResponEliminaY si en ese hospital que vas te hacen pasar por el psicologo es por que realmente si no saben como estas animicamente... el resto de trabajadores no saben como tienen que abordar tu tratamiento para que sea más eficaz, y seguramente te has dado cuenta que tu estado fisico varia mucho dependiendo del estado psicologico que estás, asi que haz el favor y dale la oportunidad a tu psicologo que verás como gracias a eso todo fluye mucho mejor.
una amiga