SANTA CATERINA

Ahhhhhhhhh, por fin ahir vam començar la recuperació muscular a l,Hospital de Sta. Caterina.
Va anar molt bé i vaig sortir content. A més allà també vaig veure altre gent, que alguns están diria jo que pitjor que jo i d,altres millor. Per alguns com que ja fa temps que corren per allà, doncs semblave que estaven "como Pedro por su casa".
Ara estem mirant lo del transport desde Banyoles, a vere si es troba algún mitjà que eviti que sempre hagui de tenir a disposició algú per portar,me allà i despres a recollir-me. De moment ja se sap, a qui li toca el rebre és a la meva companya Carmen. Ahhhhhhhhhhhh que feria jo sense la Carmen eh!!!!!!!!!!!!!!!!!. El meu pal de paller . Molts dies encara que la palla, que sóc jo, estigui així com desfent,se , sempre hi ha el pal de paller, que aguanta i que la palla quedi allà ben apretada, i protegida.
També entenc que algún día que fa prou tramuntana, el pal de paller s,en ressent i es torçeix una mica, però un cop passat el vendaval, torna a ser el mateix de sempre, on la palla queda allà ben protegida i arrapada.
També afortunadament tinc altres pals que m,aguanten i a on m,hi puc recolzar i que me fan de bon suport. Em sento afortunat en això, per tenir al meu entorn, el suport dels meus fills David i Alba, la meva germana Conxi, els meus amics, especialment en Miquel i l,Albert i d,en Pau, la Montse, i també de la Júlia, i de molta més gent que no esta tant propera i que sé que estan al meu costat. Entre ells, doncs els metges, que em porten, les fisios del Santa Caterina, en Xavi de l,acupuntura, i l,Ernest de la medicina alternativa.
Jo crec que no podem fallar, entre tots farem que m,en surti, i jo n,estic convençut, encara que hi ha moments i dies baixos, que semble que tot va malament i ja tiraria la tovallola. Però també sé que no me porta enlloc aquesta actitud negativa. Només queda un camí, és el de tirar endavant, encarar el futur, amb valentía i amb el convenciment de posar,li entre tots, i jo el primer, d,allò més difícil, a aquesta inoportuna companya que va amb mi, la E.L.A.
Bé, ara vaig a fer deures que me van posar ahir la fisio i la psicóloga, perque jo sempre he estat un nen aplicat, ja de petit amb els estudis, sempre era aplicat, bueno en algún cas no eh, com per exemple amb la física i química, res de res, perque resulta que no hi entenia ni fava, i llavors a vegades me solia dedicar a tirarli gixos al mestre, peró quant estava d,esquenes, eh.
Els deures que me van posar son per una part a fer respiracions abdominals i visionar un paisatge tranquilitzant, (jo ho tinc fàcil amb l,estany que tinc aqui mateix al davant de casa), i després també fer exercicis sobretot d,estiraments, per fer que la musculatura es mantingui el millor possible durant més temps.
Apa ja us he fotut una mica de rotllo, i espero que no hagui sigut massa pesat.
Fins la properaaaaaaaa, a vere quin rotllo us enjego.

Josep i la e.l.a.
Juliol 2009