Estiu, sol llum i calor
Tanco els ulls i recordo
L,enyorança d, un temps
Que ja no tornarà a ser
El sol del matí, lluminós
Entra per la finestra del quarto
I jo recordo el temps d,esplendor
Al cor, les rialles de la migdiada
El descobriment de la nuesa i l,amor
El primer t,estimo a la vora del mar
Aquell petó que recordarem sempre
I també el trist i dolorós comiat.
Estiu, temps de descobriment i maduresa
Temps de sega i recollida dels fruits
La natura ens ho dóna tot i alhora també
ens ho treu tot, l,alegria fins i tot la vida
aquest misteri que sempre ens acompanya
i jo cada dia em pregunto per què?
una llàgrima cau amb tristesa, impotència i ràbia
i els records son el bàlsam que alimenta el meu camí
com una barca solca els camins del mar tempestuós
però jo continuo aquí segut en la meva cadira
on m,acompanyen també moments de fantasia
i tot es torna molt més lent, costerut i fatigós
l,estiu passa, el temps passa, la vida passa i jo...
Estiu sol llum i calor
El vent de marinada em porta el sabor de mar
De platges verges, aigües blaves i sorra blanca
Sons llunyans de melodies ja perdudes
I el cant dels ocells, quins records!!
d,infantesa, allà al mas, la sortida del sol
Jo que de terra endins i de pagès en vinc, recordo
Els camps segats, la pols a l,era i el pou d,aigua fresca
Les orenetes que sempre tornaran, voltegen incansables
Sento encara aquella xafogor de les tardes de migdiada
I les nits serenes cobertes d,estels i lluna plena
A l, eixida mentre s,escolta algun lladruc de gos.
Aquets records son riquesa Llop,
ResponEliminaTanca els ulls i sonriu... i recorda... i reviu els bons moments viscuts
Seca aquesta llagrima i recorda el sonriure dels infants, l'olor del pà cuit amb llenya , els petars de la festa major...
mil petons, Llop
sargantana
Llop, hoy me has emocionado... me has hecho llorar leyéndote, qué manera de expresarse más bonita, sensible, profunda, y elegante...
ResponEliminaMe ha gustado leerte porque tienes una tremenda fuerza de voluntad, eres muy fuerte, por eso, no te preocupes por los momentos de debilidad, porque sabrás que alguien como tú acaba reponiéndose siempre.
Fuerza y ánimo!! estoy por aquí siempre... :)
Petonet
La força interior i la il.lusió que no s'apaguin company!
ResponEliminaUna abraçada...Sempre és alliçonador el que escrius :)
m'he emocionat llegint aquest poema , el que diu la lletra del poema i l'esforç que t'ha costat escriure'l . segueix lluitant , no et desanimis , sempre al teu costat , t'estimo
ResponEliminaHola Llop!,estupendo texto lleno de vida.
ResponEliminaQuizás todos nosotros solo seamos albunes de recuerdos que serán sin duda lo único que nos llevaremos y dejaremos en este mundo,pero no creas que tu album está completo pees aún quedan hojas por rellenar, aparentemente no parecen las hojas más agradables pero quedarán como los momentos más valientes envueltos por el amor de los tuyos.
Desde mi atrevimiento y mi ignorancia paso a dedicaros a ti y a la mussola mi próximo post.
Un fuerte abrazo y mis saludos afectuosos!
Veure el miracle d´escriure aquest poema em porta a pensar en el coratge que tens.
ResponEliminaDes de aquí a Roma on avui la xafagor i el silenci de finals d´agost s´aprecien i l´enyor de la meva terra i de les vacances d´estiu començen a turmentar l´anima.