Si sabessis el meu dolor com és
Si entenguessis el meu crit amarg de on surt
Si comprenguessis el meu desconsol a on es vesteix
Si veiessis la meva solitud com em turmenta
Les meves llàgrimes serien d’alegria
La meva vida esclataria de goig com la primavera
La meva alegria desbordaria tots els rius del món.
Estupenda Llop!
ResponEliminaQué profundo escribes!
ResponEliminaSi supiera... no sé exactamente porque no tengo esa enfermedad pero vengo cada vez que puedo a visitarte, para que sepas que sigo aquí.
Y lo que sí sé con seguridad, es que escribes muy bonito y muy profundo, desde el alma y desde los sentimientos.
Petonet
Sí, si copsés només un bocí del que sents, segurament jo mateixa esdevindria una altra sota la meva pell. M'agradaria poder ser més a prop.
ResponEliminamariona
Moltes gràcies per se aquí. Sou el balsam que em calma. Gràcies de tot cor i només dir-vos que us sento tant a prop com puc.
ResponElimina