Avui ha fet un dia d’aquells per recordar.
Ha nevat i m’ha fet evocar aquells dies
d’infantesa, que la neu ho havia cobert tot.
El paisatge emblanquinat, la casa aïllada i
solitària. El fum negre de la llar contrastava
amb la blancor dels camps coberts per la neu.
I l’escalfor de la llar de foc encesa tot el dia.
Aquelles sensacions de màgia, la quietud,
La protecció de la casa, el temps rúfol a fora.
El refugi de les quatre parets i la teulada,
tot feia que l’alegria m’envoltés com un núvol
L’esperit s’encalmava i el cor s’entendria.
No sé que te la blanca neu que em porta tant pau
Seran els blancs records, la innocència i la franquesa
D’una infància perduda pel fragor de la vida?.
Aquí van unes fotos de la nevada d'ahir a Banyoles i d'avui després de la nevada.
dimarts, 9 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No he visto nunca la nieve, sólo en el congelador, y en la tv...
ResponEliminaMe encanta ver los paisajes nevados, probablemente el año que viene vaya a la nieve a algún sitio a verla, es que aquí no nieva nunca.
Petonet
A Roma només ens ha plogut, però als voltants sí que hi ha nevat molt...
ResponEliminaAh i guapo el Puig de les Gitanes tot blanc :-)
ResponEliminaei! Llop
ResponEliminaQue bonica és la neu i tant d'estrop que fa, amb les fotos FANTÁSTIQUES inclòs l'he trepitjada, una salutació Josep