He trobat aquest poema en algún blog, que m'ha emocionat el seu significat. I el volia compartir. Jo l'he titulat:
COMPASSIÓ
Si l’hi hagués tallat les ales
hauria estat meu
no s’hauria escapat ,
Però així, hauria deixat d’ésser ocell.
I jo... Jo el que estimava era l’ocell.
...
Esta poesía esconde una gran verdad.
ResponEliminaSaludos!
en llegir aquest poema m'he recordat de una frase que ens deiem sovint quan ens començavem a coneixer ( perque encara ens anem coneixent)
ResponEliminam'agrada estar amb tu perque puc ser jo en tot moment ( encara m'agrada estar amb tu )
si , jo el vaig llegir en un altre blog tambe....
ResponEliminaes la tipica dona sobre algun home molt interessant amb vida propia bla bla bla...