EL TELÈFON
Sona el telèfon,
És vespre i jo estic tranquil a casa
Estic sol i el cor se m’accelera,
Despenjo i una veu dolça em diu:
Hola, com estàs?.
És una veu coneguda, i jo sospiro,
Bé, dic jo, i tu? Esperant un desig
-Avui no podré venir, tinc feina-
Sembla que hi ha pressa per penjar
No entenc res i el meu cor s’entristeix
La trista soledat torna acompanyar-me
I després em diu –adéu-
Uns segons després jo també penjo
I em quedo mirant el telèfon, mentre
Cauen unes llàgrimes.
i no hagues estat trist esperar la trucada i que no arrives?
ResponEliminano sentir ni la seva veu ni sapiguer on es??
qui sap si li caien les llagrimes tambe,per no poder venir i per aixo tenia pressa per penjar...
qui sap?
tu...tu...tu...
bona nit, llop i cia