DRAMA RURAL
No havia passat encara mig any que l’As d’Oros enterrava també la seva dona, la Cèlia. Dona més aviat delicada i faltada de salut que des de la mort d’en Baldiret s’havia anat finant ràpidament. Des d’aquell fatídic dia va anar malaltejant, fins que aquell dèbil cos no va poder suportar més la força que l’empenyia cap a la mort. Ja havia dit vegades que volia anar a reunir-se amb el seu fill.
A partir d’aquells fets, L’As d’Oros va ser un home maleït i menyspreat per tothom qui el coneixia. La gent del poble volia tenir-lo sempre ben lluny. Per aquelles dates ja en prou feines se’l veia pel poble. Els camps i les oliveres encara es veien més abandonats si això fos possible. A més, el bestiar se li anava morint de fam i set i de falta de cura. Passava llargues temporades fora de casa i sols de tant en tant se’l veia sol i mig d’amagatotis per la casa. Ningú sabia què feia ni de què vivia. Fins que un dia tot aquell misteri va quedar al descobert.
Es va saber que l’avi del mas Cremat havia mort aquell dia al matí en circumstàncies estranyes, mentre l’hereu, la jova i la mainada havien anat amb el carret al mercat de la capital a vendre aviram i verdures de l’hort i per comprar manduca per la setmana. Alguns varen dir que tal i com havien estat trobats tant l’avi com la casa ben regirada, devia haver mort a mans de bandolers o de lladres. Un veí del mas Cremat, el de can Bosch, va dir que aquell mateix matí havia vist passar per allà algú que s’assemblava a l’As d’Oros junt amb uns quants més i que havien estat rondant per aquells varals. Ja no quedava cap dubte de qui era i què feia en Bartomeu de ca l’As d’Oros. La veu va anar corrent per totes les cases del poble i rodalies. I una mena de por i terror es va apoderar de la gent que últimament no parlaven de res més.
Poc després es va saber que en aquelles sortides que feia havia fet amistat amb dos altres facinerosos. Eren el Rellotger i el Menut de Pins. Ells tres i junts amb tres més havien format un escamot per dedicar-se al robatori, a la rapinya i l’assassinat sense contemplacions i allà on fos necessari.. Estaven assedegats de diners i de sang i no planyien cap fet per satisfer les seves ànsies de maldat. Les seves sortides sembraven el pànic i van fer córrer riuades de sang.
Així doncs es va formar la banda anomenada dels “Sis” o la banda de L’As d’Oros, ja que ell era el capitost de la quadrilla.
Molts van ser els fets que se’ls hi van atribuir. Un d’ells va ser el dia que es van presentar al mas Sabater i van trobar a la vella sola. I sota amenaça de mort li van demanar que els hi donés tots els diners i les unces d’or. Ella, ben espantada els hi va dir que no tenia diners i menys unces d’or. I com que no s’ho creien, la van agafar i la van penjar dels clemàstecs i li van calar foc tot seguit a sota. Ella prou cridava misericòrdia jurant i perjurant que no en tenia de diners. Però ells vinga foc .
- On tens els diners? Li cridaven
- Ja veuràs com cantarà fins i tot el Crec en un Déu!, els hi deia l’As d’Oros a la colla de lladres,
Finalment la Sabatera va cantar:
- Baixeu-me d’aquí i us diré on tinc els diners, va dir.
I ells van apagar el foc i la ban baixar del clemàstecs
Ella els va dir: - si aneu al quarto de dalt, dins el matalàs de llana que hi ha al llit de ferro hi ha una bossa amb vint-i-un cents duros, agafeu-los i marxeu.
Vint-i-un cents duros d’aquella època eren molts diners. Van deixar un de guàrdia i els altres van pujar a dalt i desfent tot el matalàs varen trobar la bossa dels diners. La cara de satisfacció se’ls va contagiar un a l’altre. Van baixar a la cuina on estaven la dona i el vigilant i li van dir:
- I les unces d’or? On les tens?
- Ja no en tinc. El meu fill que és un capsigrany s’ho ha gastat tot. I aquest de la bossa no se’ls ha gastat per que no els sabia.
Mentre escoltava això l’As d’Oros agafava una barra de ferro, la va aixecar ben enlaire i amb un cop fort al cap la va deixar ben morta allà mateix, tot dient-li : - Bon viatge.
Després es va dirigir a tot l’escamot i els hi va dir:
- Anem, aquesta vella ens ha dit la veritat. No en tenia més de diners. I aquests de la bossa ja són molts. Anem i ens repartirem els diners.
Fi del capítol III
Continuarà
A partir d’aquells fets, L’As d’Oros va ser un home maleït i menyspreat per tothom qui el coneixia. La gent del poble volia tenir-lo sempre ben lluny. Per aquelles dates ja en prou feines se’l veia pel poble. Els camps i les oliveres encara es veien més abandonats si això fos possible. A més, el bestiar se li anava morint de fam i set i de falta de cura. Passava llargues temporades fora de casa i sols de tant en tant se’l veia sol i mig d’amagatotis per la casa. Ningú sabia què feia ni de què vivia. Fins que un dia tot aquell misteri va quedar al descobert.
Es va saber que l’avi del mas Cremat havia mort aquell dia al matí en circumstàncies estranyes, mentre l’hereu, la jova i la mainada havien anat amb el carret al mercat de la capital a vendre aviram i verdures de l’hort i per comprar manduca per la setmana. Alguns varen dir que tal i com havien estat trobats tant l’avi com la casa ben regirada, devia haver mort a mans de bandolers o de lladres. Un veí del mas Cremat, el de can Bosch, va dir que aquell mateix matí havia vist passar per allà algú que s’assemblava a l’As d’Oros junt amb uns quants més i que havien estat rondant per aquells varals. Ja no quedava cap dubte de qui era i què feia en Bartomeu de ca l’As d’Oros. La veu va anar corrent per totes les cases del poble i rodalies. I una mena de por i terror es va apoderar de la gent que últimament no parlaven de res més.
Poc després es va saber que en aquelles sortides que feia havia fet amistat amb dos altres facinerosos. Eren el Rellotger i el Menut de Pins. Ells tres i junts amb tres més havien format un escamot per dedicar-se al robatori, a la rapinya i l’assassinat sense contemplacions i allà on fos necessari.. Estaven assedegats de diners i de sang i no planyien cap fet per satisfer les seves ànsies de maldat. Les seves sortides sembraven el pànic i van fer córrer riuades de sang.
Així doncs es va formar la banda anomenada dels “Sis” o la banda de L’As d’Oros, ja que ell era el capitost de la quadrilla.
Molts van ser els fets que se’ls hi van atribuir. Un d’ells va ser el dia que es van presentar al mas Sabater i van trobar a la vella sola. I sota amenaça de mort li van demanar que els hi donés tots els diners i les unces d’or. Ella, ben espantada els hi va dir que no tenia diners i menys unces d’or. I com que no s’ho creien, la van agafar i la van penjar dels clemàstecs i li van calar foc tot seguit a sota. Ella prou cridava misericòrdia jurant i perjurant que no en tenia de diners. Però ells vinga foc .
- On tens els diners? Li cridaven
- Ja veuràs com cantarà fins i tot el Crec en un Déu!, els hi deia l’As d’Oros a la colla de lladres,
Finalment la Sabatera va cantar:
- Baixeu-me d’aquí i us diré on tinc els diners, va dir.
I ells van apagar el foc i la ban baixar del clemàstecs
Ella els va dir: - si aneu al quarto de dalt, dins el matalàs de llana que hi ha al llit de ferro hi ha una bossa amb vint-i-un cents duros, agafeu-los i marxeu.
Vint-i-un cents duros d’aquella època eren molts diners. Van deixar un de guàrdia i els altres van pujar a dalt i desfent tot el matalàs varen trobar la bossa dels diners. La cara de satisfacció se’ls va contagiar un a l’altre. Van baixar a la cuina on estaven la dona i el vigilant i li van dir:
- I les unces d’or? On les tens?
- Ja no en tinc. El meu fill que és un capsigrany s’ho ha gastat tot. I aquest de la bossa no se’ls ha gastat per que no els sabia.
Mentre escoltava això l’As d’Oros agafava una barra de ferro, la va aixecar ben enlaire i amb un cop fort al cap la va deixar ben morta allà mateix, tot dient-li : - Bon viatge.
Després es va dirigir a tot l’escamot i els hi va dir:
- Anem, aquesta vella ens ha dit la veritat. No en tenia més de diners. I aquests de la bossa ja són molts. Anem i ens repartirem els diners.
Fi del capítol III
Continuarà
ostres..vaja un *bandarra* aquest paio
ResponEliminafins despres!
petons