DRAMA RURAL
Un altre dia van arribar al mas Carric i van assassinar a tota la família, per que sabien que aquell dia havien cobrat la venta de tres vedells i com que no els hi van voler dir on havien amagat els diners, ho varen arreglar a escopetades deixant la casa plena de sang .
Després varen regirar tota la casa fins que varen trobar els diners. A més també es varen endur tot el que van voler de la casa: joies, arracades, algun penjoll de la dona i monedes antigues d’or. Abans de marxar encara els hi van quedar ganes de calar foc a la casa i cremant tot el bestiar que hi havia.
- Cal purificar aquesta casa de la gent que hi vivia. Deia l’As d’Oros.
D’aquella feta s’escapà però, la petita de la casa. Tenia 10 anys quan va passar aquella tragèdia. Va ser com un miracle que s’escapés. Quan van arribar aquella llopada, ella es trobava a baix a la cort amb els ànecs i en sentir els crits i trets, va agafar tanta por que es va posar a córrer fins a casa dels veïns que es trobava a tres quarts d’hora caminant a peu.
No sé per quin motiu, però suposo que devia ser per que ens coneixien i sabien que a casa no teníem diners ni res de valor, no varen venir mai a casa. Però sí que un dia van anar pel capellà del poble. Van entrar a la rectoria i amenaçant al capellà li van demanar:
- Vinga dóna-ns les claus de l’església. Li va dir el Menut de Pins.
- I per què les voleu? Els contestar el capellà
- És que volem anar a missa, li van contestar
- Vosaltres a missa? No em feu riure . L’església s’esquerdaria si hi entréssiu. Els va contestar el capellà.
-Vinga, les claus , va ràpid, o aquí mateix hi has de deixar la pell. Li va cridar el Rellotger, amenaçant-el amb l’escopeta al pit.
- Allà son . Va dir el capellà.
Se’l van emportar lligat fins a l’església i en entrar el van portar fins a l’altar Major, el van fer agenollar davant el Sant Crist gros i li van dir:
- Ara mossèn Tomàs prega a aquest que tens aquí davant que et salvi la pell, per que o ens dones tots els diners i tot l’or i plata que hi ha i la custòdia , o seràs mort aquí mateix.
Al mossèn no li va quedar altre remei per salvar la pell que seguir els propòsits d’aquell escamot de malefactors, i els hi va haver de donar tot allò que li demanaven, molt en contra de la seva voluntat. Finalment el van deixar lligat de mans i peus dins de l’església i se’n van anar.
I veus aquí que un dia també va arribar l’hora a aquells que es creien els amos del món i senyors de la vida i la mort segons els seus capricis.
Ja feia temps que el sometent els hi anava al darrera i un dia els van localitzar al bosc del Senglar. Un lloc feréstec i de difícil accés on sembla que hi tenien el seu cau. Era cap a la tarda vespre i aquelles hores es varen tenyir de sang. Quan la banda baixava pel camí dels Cortals varen topar amb el sometent que ja els esperava. La resposta d’uns i els altres no es va fer esperar. Varen sortir trets d’aquí i d’allà. El resultat va ser tres del sometent morts i quatre de la banda. Només es va salvar l’As d’Oros, que va quedar ferit de les dues cames.
Fi del IV Capítol
Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada