Plou, el dia es gris, fred, humit i trist,
des de la finestra contemplo les muntanyes,
que es dibuixen davant meu, màgiques i
llunyanes. Una alè misteriosa m’envaeix arreu,
Què amaguen aquelles boscúries tant feréstegues?
llegendes de llops, de nans i de bèsties salvatges,
La frondositat amaga misteris, plors i planys tots
melangiosos i el silenci de la nit fosca m’embolcalla
en la immensa solitud de la meva casa en ruïnes.
La humitat de la pluja desprèn una boira que desperta
encara més les pors i els misteris de les muntanyes.
Voldria ser prou valent per endinsar-me bosc endins
però què són aquells planys que sento mont enllà?
El cor em fa una fiblada i tot jo sóc tremolor i les
cames s’ensopeixen. No puc avançar i me’n torno
a la meva vella i xacrosa casa a contemplar el bosc.
Des de la seguretat de darrera la finestra contemplo
la muntanya i el bosc com si fossin un món dolent
i maligne, quasi diabòlic i que jo no puc afrontar sol
però miro al meu entorn i no hi ha ningú. Estic sol.
Aquí aquesta plovent a doll...
ResponEliminano es pot sortir al carrer així... ohhhhhh :(
Ja he editat el post de nou, em vaig adonar tard que el video era molt desmanegat al principi. He resumit el video amb les idees principals perquè fora més comprensible.
Petonets