A UN AMIC

A L’AMIC



Son pocs, molt pocs els bons amics
Però jo sé que hi son, callats, esperant
Diuen que per que no ens sentim sols
Si necessitats estem en aquesta vida trepidant.

Se, com diuen, que es molt afortunat
Qui té en la vida un amic de debò
Per sentir-lo a prop quan el necessita
Parlar, confessar secrets i tenir escalfor.

Company de camí per donar-nos la mà
Compartir moments estel•lars i caigudes
Alegries, savieses, tristors i llàgrimes
I sempre, un alè de escalf i coses sabudes.

L’amic sempre és a punt, està allà, esperant
Per compartir, per ajudar, per donar una ma,
I amb silenci o amb veu, o amb una mirada
Ens envia tot allò que necessita la nostra vida.


Josep Ayats
Novembre del 2009

El cas Millet o del Palau de la Música

El senyor Millet està ben repapat al sofà de casa seva, amb calefacció ara que fa fred i amb una rialla que li deu anar de orella a orella, mentre veu per la televisió que uns altres "presumptes" lladres igual que ell, ja fa dies que dormen a la presó a Madrid. I després diuen que la justícia és igual per a tothom. Quina bajanadaaa!!.
Aquí cal fer-la ben grossa, però a més tenir les espatlles ben cobertes. Això vol dir tenir gent important ben emmerdada.Pot ser relativament fàcil, si es fan servir prou bé alguns símbols i tentacles. I si cal finançar una campanya electoral, es fa i ja està.
O sinó un exemple: La Generalitat del Senyor Jordi Pujol, i les Faes del Sr. Aznar, i el Partit Popular donen subvencions al Palau de la Música, cifres importants. Mentre els músics s'han de pagar de la seva butxaca per falta de diners al Palau, segons els Sr. Millet, per exemple el lloguer d,un piano per poder fer un recital. Després el Palau dóna una subvenció, no se sap ben be per què però es pot intuir, a la Fundació Trias Fargas, propera a Convergència i Unió. I per suposat aquesta fundació ajuda a pagar les despeses entre altres coses de la campanya electoral de Convergència i Unió. Tot perfecte i tot legal. I tot això es fa amb els nostres diners. Ah, clar i pel mig el Senyor Millet, va fen bossa, un xic d'aquí i un xic d'allà. I a sobre va i li cobre 40.000 euros, al seu consogra, pel 50% de les despeses de la boda de la seva filla. I ell en factura 82.000 al Palau de la Música. I qué se'n pot dir d'això? Ser un "presumpte" mangant, estafador, trampós, lladre...
Possiblement d,aquí un temps aquest senyor escriurà un llibre i el presentarà a diverses televisions privades, obtindrà uns bons emoluments per vendre les seves memòries i aquestes tindran la màxima audiència.
País!!!!!

Canvi climàtic

Aquests últims dies hem vist com a Barcelona, s'han aplegat uns 4.000 Delegats dels respectius 180 països per parlar del tant anomenat canvi climàtic, abans de la cimera de Copenhaguen, Tota la despesa a càrrec del contribuent. I una de les conclusions que semble que han arribat es la de que donat el bon "clima" d'entesa, tenen la certesa de que podran continuar negociant després de la cimera. Valga-m Déu!! només faltaria que no. Per que se els hi acabaria la "mamella",a tota aquesta gent. Si ja ho negociessin tot ara. Que farien després????. Haurien de posar-se a treballar, no??. I se'ls hi acabarien el grandiós sou que cobren, els viatges amb avió i de primera classe, les festes i els bons tiberis.
Sabeu, penso que això com la immensa majoria de les coses que mai s,arreglen, és degut a que els propis protagonistes no estan gens interessat en arreglar cap situació,ni res, donat de que si fos així, com he dit abans, se'ls hi acabaria la feina o la "mamella", i clar això no pot ser. Què farien després. Las gran majoria d,aquesta gent que són tots una colla d'inútils.

De excursió 04-11-2009

Avui, de excursió pel Montseny, Santa Fe, el llac, Campins i Sant Celoni. He fet una bona caminada pel bosc. Uns 3 kilòmetres. Però caldria preguntar-li al braç de la Carmen a vere com li ha anat.
Aquí van algunes de les fotos.

CAIGUDA

Avui he tornat a caure,

Ja van...... no sé,

Ja he perdut el compte

De les meves caigudes.

Cada caiguda és un cop

Un cop a la meva vida

Un punyal que es clava

Al meu cor sagnant.

Però la vida continua

La lluita és cada dia

I cada dia més esforç

Per no defallir.

No hi ha futur ni passat

Només present, ara i aquí

Aquest és l’únic consol

I les coses són com són.

Ajudes tampoc en falten

Per aquest amarg camí

El meu pal de paller

Que cada dia em suporta.

I em dona ànim i dolcesa

Amb entrega i dedicació

Un dia i una setmana i

Un mes i, que més faltarà?.

Tot té un sentit per la vida,

I res passa per que sí,

Les preguntes són moltes

La resposta només és una.

Però jo encara no la sé

Tal vegada algun dia arribarà

I jo podré quedar en pau

Amb mi i amb tot l’univers.

Josep Ayats

Octubre del 2009

Càntic

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m,agradaria d,allunyar-me,n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç,!
Aleshores a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l,ocell que deixa el niu,
aixi l'home que se'n va del seu indret"
mentre jo, ja ben lluny, em riurie
de la llei i de l'antiga saviesa
d,aquest meu àrid poble
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


Poema de : Salvador Espriu

Pensaments

"Quan ets conscient del silenci, inmediatament apareix aquell estat d'alerta interior assossegada. Ets present. Has sortit de milers d,anysde condicionament humà col.lectiu".


"Mira un arbre, una flor, una planta- Permet que la teva consciència hi descansi. Que silents que estan, que profundament arrelats en l'Esser!. Permet que la natura t'ensenyi la quietud".


"La rendició es produeix quan deixes de preguntar: Per què em passa això a mi?".


"Al llarg de la història hi ha hagut dones i homes que davant d,una gran pèrdua, la malaltia, l'empresonament o la mort imminent, van acceptar allò que semblava inacceptable i van trobar la pau que supera tota comprensió.
Acceptar l'inacceptable és la major font de gràcia d,aquest món".




Eckhart Tolle, del llibre : El silenci parla