Avui he tornat a caure,
Ja van...... no sé,
Ja he perdut el compte
De les meves caigudes.
Cada caiguda és un cop
Un cop a la meva vida
Un punyal que es clava
Al meu cor sagnant.
Però la vida continua
La lluita és cada dia
I cada dia més esforç
Per no defallir.
No hi ha futur ni passat
Només present, ara i aquí
Aquest és l’únic consol
I les coses són com són.
Ajudes tampoc en falten
Per aquest amarg camí
El meu pal de paller
Que cada dia em suporta.
I em dona ànim i dolcesa
Amb entrega i dedicació
Un dia i una setmana i
Un mes i, que més faltarà?.
Tot té un sentit per la vida,
I res passa per que sí,
Les preguntes són moltes
La resposta només és una.
Però jo encara no la sé
Tal vegada algun dia arribarà
I jo podré quedar en pau
Amb mi i amb tot l’univers.
Josep Ayats
Octubre del 2009
Tranquil.litza saber-te acompanyat amb dolcesa, entrega i dedicació i no dubto que la teva mussola t´indicarà el cami cap a la resposta que busques.
ResponEliminaUna abraçada.
despres de la caiguda de divendres , un cap de setmana feixuc , hem tocat fons , pero hem de seguir lluitant , avui dimarts ja remontem , tornem a tenir confiança , però sempre hi ha un "però" , una trucada inoportuna , amarga ....., que fa mal , potser mes que les caigudes , pero seguirem lluitant contra aquesta indesitjable companya , lluitarem junts amb la gent k ens estima i aixi ens ho fan saber i deixant fora aquells que no .
ResponEliminajosep tota la vida has sigut fort i valent.
ResponEliminaa mes ara tens el pal de paller que te havia
faltatsempre. gracies a la mussola.-albert
mussola no pensis amb les males companyes.
ResponEliminapenseu amb lo bo que es queda encara per
viure tots dos junts´.albert