Càntic

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m,agradaria d,allunyar-me,n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç,!
Aleshores a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l,ocell que deixa el niu,
aixi l'home que se'n va del seu indret"
mentre jo, ja ben lluny, em riurie
de la llei i de l'antiga saviesa
d,aquest meu àrid poble
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


Poema de : Salvador Espriu