Quan per els motius que siguin, o com és el cas per una malaltia, un se n,adona que el cos material es va deteriorant a poc a poc però inexorablement, arriba un punt en el que es produeix un canvi radical en l,escala dels valors.
Les relacions, els fets, les coses ja no tenen la mateixa importància que abans. Canvia completament la percepció de la vida i molt probablement allò que abans era molt important ara ja no ho és i al revés. Coses que abans passaven desapercebudes ara tenen molta importància. Ara ja no val escapar-se més o fugir o no voler pensar.
Al veure el deteriorament del cos, un ha de buscar altres punts per sustentar-se i poder continuar vivint i acceptant la realitat, si no es vol esfondrar. I a la meva manera d,entendre això només es pot aconseguir a base de la introspecció d,un amb si mateix. Intentant entrar en les profunditats del nostre Ser, oblidant els pensaments, traspassant els sentiments i les emocions, i arribant fins a un punt on tot" és tal com és". Aquest seria el camí cap a la il.luminació que busquen els Budistes. La respiració profunda i la meditació poden ser bones eines per iniciar-se en aquest camí.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
es ben cert k per norma necessitem una bona " hostia de la vida" per posar els nostres valors en l'ordre k haurien de haver estat sempre. pero recorda NO
ResponElimina