TARDOR

Quin vessament!! quin esclat de colors!!
Els faigs es despullen de la seva verdor
I una catifa de fulles seques omple la pendent
de vermells , grocs i ocres la muntanya
El verd grèvol està revestit del vermell
del seu fruit i fa més gran la seva bravura
La natura anuncia recolliment, els dies s,escurcen
I la fred comença a sentir-se al cos
Les nits allarguen el seu mantell de fred i foscor
La pluja ens estova el cor, i el vent s,emporta la melangia
El cel a vegades clar i seré ens espanta els mals de cap
A vegades núvol i boirós ens fa sentir la màgia de la vida
Els follets desperten al seu mon i juguen amb les goges
El bosc és ple de regals per celebrar la seva festa.
Les orenetes voletegen a milers per anar-se,n cap al sud
La pluja cau suau i les gotes s,escolen mansament
Per la finestra de la meva cambra,
I jo en la meva petitesa, contemplo i gaudeixo
de les mil i una meravelles de la grandiosa creació.

Josep Ayats

Novembre 2009