dilluns, 17 d’agost del 2009

SOPAR AMB ELS AMICS LA MEVA GERMANA CONXI I LA MEVA FILLA (14-08-09)

Jo jugant amb la meva filla
L,Albert, en Miguel i la Conxi
La Montse i la Fina
Aquest és un cap de Tró
Aqui encara que un xic lluny tenim a la Montse, La Fina, l,Albert, en Miquel, la Conxi i l,Alba
La Montse, L,Albert, en Miquel, la Conxi, l,Alba, i Jo d' esquena
Jo amb la meva filla Alba
Jo en una postura trista perque la meva filla se,n va.....
L,Alba, Jo, i la Conxi

El protagonista
El protagonista
Ahhhhhhh.... aquí en Josep i la Carmen, (el meu pal de paller)

CAMINANT SOL



CAMINANT SOL

Camino sol per la gran muntanya de la vida,

Els pensaments i els records com a únics acompanyants

Les sabates gastades, estrenyen fort

I els peus llegats de tant caminar fent via pel pedregam

La pols i la suor es confonen pel meu cos.

El cansament és gran i el desig d,arribar encara més,

Però el camí és llarg i fatigós

Encara no sé que més em demanarà el destí de la vida,

Les espatlles corbades se,n ressenten

I a la cara marcats els solcs de les llàgrimes i el patiment

Els ulls cansats miren enllà a l,horitzó, però ja no hi veuen

El cel és fosc, la lluna ja no brilla

Els estels han fugit, la soledat és encara més punyent

La por i la desesperació omplen el vuit deixat

La terra és erma, estèril, pedregosa , resseca, improductiva .

Però sempre hi ha un demà lluminós i esperançador

No sé per que, el veig allà esperant,me

Quasi el toco i em dóna força per seguir el meu camí sol

Sé que l,he de fer sol, i només jo

Per que és el meu camí, és el meu destí, és el meu karma

Es la Vida, és la meva Vida,

Josep,

Agost del 2009

divendres, 7 d’agost del 2009

Joc amb les mans









Be, ja veieu que encara no he sabut posar bé les fotos. Es que això de la informàtica i els programes són com els protocols dels hospitals, un xic complicats. Només es qüestió de temps dedicació, paciència, i saviesa. Molta saviesa.
Però ara tinc tot el temps del món mundial, i no m,he de dedicar a pensar amb els EURIBORS, IBEX 35, TIPUS D'INTERÈS, FIXES, VARIABLES, ni els FONDOS D,INVERSIÓ FIXES, o VARIABLES, ni l'EURO STOXX, NADAQ, NYSE. Ja sabeu, jo sóc empleat de Banca i els noms que s,han utilitzat durant molts anys queden.
Des que me van dir que tenia per acompanyant la indesitjada E.L.A., per allà a mitjans del passat mes de Juny, he decidit pràcticament no engegar la tele, ni llegir ni comprar diaris, per no haver d,escoltar ni veure les tragèdies que ens envaeixen cada dia, que si la crisi, que si la corrupció, o els polítics, o el finançament, que si els incendis, que si assassinats i violència per aquí, que si guerres per allà. Així ens manipulen els dominants. Així tots quiets i amb por i ells van fent allò que més els interessa, que és guanyar més diners i tenir cada vegada mes quotes de poder.
Ahhhhhhhhh, ... i el Papa, que hi diu de tot això???.... Bé, ja es veu, no diu res de res. Ell només està capficat amb els preservatius, els divorcis, i els avortaments. Curiosa cosa de preocupació per allò que en res els afecte a ells directament, però ja sabem..... el podeeeer.....i la manipulació...
Mm..Ja m,en he anat ara... Es que al principi només volia dir que com que tinc molt temps ja intentaré la propera vegada situar les fotos millor. I ja veus.
Vinga i ara m,en vaig corrents, tot lo corrents que puc anar jo, a fer-me una sessió d,acupuntura.
Bon dia.

dimarts, 4 d’agost del 2009

UN PASSEIG PER L'ESTANY








Prometo enterar-me,n de com es poden posar les fotos perque quedin millor i mes ben centrades. De moment no en sé més, jejeje. Però prometo millorar

En PEPSI


El nom de Pepsi, encara ve de molt més enrera que el de Llop Estepari. Ve de l,escola primària. Tots teniem algun d,aquells noms o motius pels quals quedàvem ben personalitzats, i mai sabíem ben bé per que els companys ens anomenàvem per aquests motius. Penso que en el meu cas, hi devia tenir bastant a veure que jo en deia Josep, de Josep a Pep, i després..... el Si
Al principi m,emprenyava si em deien Pepsi. Això no va fer altre cosa que encara m,ho diguessin més. Fins que ja els vaig deixar estar que em diguessin allò que volguessin. Fins i tot al cap d,un temps m,ho vaig agafar amb carinyo i em va agradar tenir aquest nom de beguda, i competència de la Coca-Cola, que era com més corrent i prosaica. Una Pepsi, era com més sofisticat, una beguda diferent. I a mi que em diguessin Pepsi, doncs fins i tot i després de superar l,etapa de l,emprenyament, me feia sentir com més important.
Encara ara ho veig com un cert símbol de distinció, per mi. I a més és un nom curt i té molt bona sonoritat: Pepsi. Si proveu de dir,ho ben a poc a poc i repetitiu, pot sonar inclús com un mantra. (Continuarà i ja us aniré explicant)

UN ALTRE DIA A L'HOSPITAL DE SANTA CATERINA


Ahir una nova sessió a Sta.Caterina. Primer psicòloga, i després fisio. Bé, ja començem tots a entrar en la dinàmica i fins i tot la sessió amb la psicòloga va estar bé. I pot ser prou beneficiós
per mi d,ara endavant, i molt més de lo que en principi m,hauria pogut pensar.
En quant a la fisio, doncs molt bé . Molts exercicis i moviments que habitualment nos es fan i pautes per fer a casa. Recumenacions per portar la cosa lo millor possible, i per fer els exercicis a casa.
Som varis a la vegada que estem per allà. Es una sala bastant gran amb molts aparells i camilles , bicicletes, barres, espatlleres, etc. etc..Allà com diriem "cada loco con su tema". cada un va a lo seu.
Però n,hi han que ja van per allà con si hi haguessin anat sempre. I clar, fa molt de temps que hi van.
A més cada setmana et prenen la tensió arterial, les pulsacions i el nivell d,oxígen a les cel.lules. Molt bona cosa per la nostra malaltia.

diumenge, 2 d’agost del 2009

DINAR AMB ELS AMICS I EL MEU FILL, 02-08-09

La Fina, en Miquel, la Montse, l,Albert i en David
La Carmen, la Fina, en Miquel, la Montse, l'Albert i Jo
En David, Jo, i la Carmen
l'Albert, Jo, i en Miquel

En Miquel, l'Albert, la Montse, la Carmen, i la Fina