CAMINANT SOL
Camino sol per la gran muntanya de la vida,
Els pensaments i els records com a únics acompanyants
Les sabates gastades, estrenyen fort
I els peus llegats de tant caminar fent via pel pedregam
La pols i la suor es confonen pel meu cos.
El cansament és gran i el desig d,arribar encara més,
Però el camí és llarg i fatigós
Encara no sé que més em demanarà el destí de la vida,
Les espatlles corbades se,n ressenten
I a la cara marcats els solcs de les llàgrimes i el patiment
Els ulls cansats miren enllà a l,horitzó, però ja no hi veuen
El cel és fosc, la lluna ja no brilla
Els estels han fugit, la soledat és encara més punyent
La por i la desesperació omplen el vuit deixat
La terra és erma, estèril, pedregosa , resseca, improductiva .
Però sempre hi ha un demà lluminós i esperançador
No sé per que, el veig allà esperant,me
Quasi el toco i em dóna força per seguir el meu camí sol
Sé que l,he de fer sol, i només jo
Per que és el meu camí, és el meu destí, és el meu karma
Es la Vida, és la meva Vida,
Josep,
Agost del 2009
...i els estels amics lluny o a prop il.luminem en silenci, com en la nit fosca, el cami perquè es fagi menys feixuc.
ResponEliminano tot es fosc ni tot es esteril , tens moltes petites grans llums k t'acompanyen en akest teu cami , intentant k sigui mes lleuger
ResponElimina