OMBRES I RES MES

La meva ombra em persegueix, igual que la de Peter Pan, que com be sabeu la wendy li va cosir, per que no se li escapés més .
Alguna cosa de Peter Pan dec tenir jo també, perque una vegada l,ombra em va voler deixar, però també vaig tenir una Wendy, o en el meu cas una Mussola que me la va cosir i ara sempre va amb mi, sobretot durant el dia. De nit descansa al meu costat encara que no es veu.

Com Peter Pan, jo tampoc volia fer-me gran, i continuar vivint al país del Mai Més, lluitar amb el Capità Garfi, i volar amb vaixells de vela per damunt de la ciutat, i tenir una Campaneta per que em fes la punyeta.
Però això no és possible i en Peter Pan es fa gran, i s,ha de guanyar la vida, i s,enamora, i viu la vida o sigui que es converteix amb un comú dels mortals i desapareix del conte. Al igual que a mi, la meva indesitjada companya, la E.L.A. m'ha fet gran de cop. En pocs dies he canviat de ser una persona molt autosuficient, a ser una mica depenent, i necessitar alguna cosa impensable fa tant sols dos mesos com és un bastó o una crossa per poder-me desplaçar, i amb dificultats. El conte ja s,ha acabat.