Aquesta tarda mentre dormia la migdiada he tingut un somni preciós.
En el somni era jo que aconseguia caminar bé, i podia córrer i saltar sense cap problema. La meva sensació de llibertat era indescriptible.
Que irònica la vida... . Una cosa tant simple com és caminar i ara tot just fa uns dos mesos era d,allò més corrent del món per mi , ara és tant sols un somni .
dimecres, 19 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per ara és realitat !! Caminar diferent... :)
ResponEliminaPetonets germanet !!
no es un somni , camines diferent amb mes o menys dificultat pero CAMINEEEESSSSS vale??????
ResponEliminaHola!, com va tot? que no pari això del blog que veig que fa dies que no hi ha cap nova actualizació, vinga petons a tots, el dimecres a la nit ja torno, ja us trucare a veure si puc baixar encara que sigui un dia avans que marxeu.
ResponElimina