FOTOS DE VACANCES - CREUER DEL 3l-08-09 AL 08-09-09

Al final les fotossssssssss!!!!!!, Aquesta és de la Basílica la Cisterna de Estambul
Una de la Mezquita Blava a Estambul
En Josep i la Carmen a la façana de la biblioteca de Celso a Efeso
Unes columnes suposadament restes del temple d'Artemisa, una de les set meravelles de l'antiquitat, a Efeso.
A la Casa de la Virgen Maria a Efeso, deixant la petició de la Carmen, en el mur on n'hi ha milers,

A la casa de la Verge Maria a Efeso. Dues espelmes per dos desitjos.
Vestits per el sopar de gala.
La Carmen i l'Alba davant el Partenon a Athenes
En Josep Pujant al Partenon d,Athenes
Un descans entre excursions
Abans d,agafar l,avió a Barcelona
Això és Torre Galata, a Estambul
Una vista d,Estambul, amb una mezquita, com a imatge principal
A l'Estació de l'Orient Expréss - Estambul
Una Botiga del Gran Bazar- Estambul

Una de les entrades al Gran Bazar de Estambul
Una vista de peixos, A la Basilica Cisterna- Estambul - Val molt la pena la visita
Santa Sofia, o Aya Sofia com li diuen allà. Semble ser que no és una esglèsia dedicada a cap Santa , sinò que vol dir el Temple de la Sabiduria. Estambul
La mezquita Blava- Estambul
Una vista entrant a Estambul, amb el barco
El Palau dels cavallers de Malta a la illa de Rodes, una passadaaaaaaa....
La mezquita de Soleiman o d'Alabastre a El Cairo
Piràmides de Keops i Kefren i la Esfinge, com a vigilant
Piràmide de kefren i Esfinge. El Cairo

Palau de Cnosos, a Creta, on hi havia el laberint del Minotaure
Palau de Cnosos a Creta, amb el simbol del Minotaure
La Carmen preparant la cadira de rodes, per en Josep
Una posta de Sol des del vaixell
Una vista de la cuberta de les piscines del vaixell
Athenes, El Partenón
Athenes -Un detall d,un temple de l,Acrópolis
L,ascensor per pujar a l,Acrópolis - Athenes
Arrivant al Creuer al Pireo- Athenes
En Josep a l'elevador per pujar a l'avió

una altra foto de l'elevador per Pujar a l'avió a Barcelona

La Granota (en Ping)

Un altre nom és el d'en Ping. I aquesta és la història d'una Granota, que volia canviar de bassa o de toll d'aigua, per que a la que estava no s,hi sentia bé i a més volia conèixer nous mons. Cosa difícil ja que qualsevol novetat reporta riscos nous, i sortir d,allò conegut, i apareix la por i el defalliment. Però ... res és gratis i encara que amb por, la Granota comença el viatge cap als nous mons. Viatge difícil, molt difícil. I és aquí quant un dia difícil i ple de dificultats apareix aquella ajuda que mai hauria pensat que arribés. Aquesta ajuda li ve a través d,una mussola que li fa companyia, li fa costat quant a en Ping li ve la por i no sap com sortir-se'n.
Llavors apareix la mussola per fer-li veure per allà on ha d,anar, que ha de fer i com ho ha de fer.
I d'una manera ben simple. Es només per fer-li veure las moltes capacitats que té per saltar, i avançar pel camí. Valorant tot allò que esta fent i raonant sobre els possibles errors comesos.
Amb aquest bagatge en Ping, va fent camí, fins arribar a un nou paratge ple de basses i a on curiosament la mussola desapareix, per sempre. La seva tasca ja s,havia acabat. Tal vegada anava a cercar un nou Ping??.

HOSPITAL DE SANTA CATERINA

Foto de Baget, a la nit amb lluna

Com cada setmana els dilluns vaig a l,Hospital de Santa Caterina. Allà intenten fer més passable la vida dels que tenim malalties neurològiques i degeneratives, com son l,Esclerosis múltiple i la Esclerosis Lateral Amiotròfica. Es treballa la musculatura principalment de les extremitats, cames i braços i també fan controls psicològics i neuropsicològics, així com las habilitats amb les mans. També t'ensenyen a treure'n el màxim rendiment del recursos tals com mantenir l,equilibri, o com aixecar-te en cas d,una caiguda.
T'aconsellen per si t,has de posar una fèrula al peu, o t,has de comprar unes crosses o una cadira de rodes. Són un grup de gent amb molt bona voluntat i ganes de fer a pesar de les moltes i diverses limitacions que tenim tots els que anem allà. Molts del exercicis que es fan després és convenient repetir-los a casa els altres dies.
Ara i en el meu cas concret, la setmana vinent m,en vaig a fer un viatge, i m'han aconsellat que m,enporti una cadira de rodes, encara que de moment no la necessito, però pot ser molt útil i convenient per evitar caminar en excés i cansar-me massa. Ja que les meves possibilitats de caminar són bastant limitades, amb la cadira de rodes es pot fer tot molt més còmode.
I a més per no haver de fer una despesa ara per comprar-la, me,n deixen una, i així també puc anar-m'hi familiaritzant, que no és poca cosa.
Però mai tot pot ser perfecte, i ara resulta que la cadira té una roda punxada, i s,ha de portar a la ortopèdia per arreglar, i el temps apreta, per que dilluns a primera hora ja marxem.
Solució a la Fundació Catalana d, e.l.a. que allà me,n deixen una altre. o sigui que ara en tinc dues.
En propera ocasió ja explicaré l,experiència personal del viatge amb cadira de rodes.
Fins desprésssssssss!!!!!!!!!!

NO PLORIS PER MI

No ploris per mi, estimada

Que així jo no et puc mirar

I els meus ulls volen veure

El teu somriure engrescador.

No deixis entrar ni un bri de tristor

Per que és contagiosa, emmalalteix

El cor i corromp l,ànima, i

A mi m,envia al racó tant conegut,

Riu!!, riu!!, ara i demà i contamina'm

de la teva rialla fresca i franca

així jo podré seguir les teves passes

i me la faré meva com alè de vida.

Dóna’m la ma, agafa’m fort i

No em deixis caure per l,abisme

Encara que el camí faci pujada

Caminarem plegats tu i jo.

Després mirarem més enllà l’infinit

on els estels ens mostraran el camí ,

el nostre camí, que hem de fer junts

per que així ho hem decidit i ho volem.

Josep

Agost 2009

SOMNI

Aquesta tarda mentre dormia la migdiada he tingut un somni preciós.
En el somni era jo que aconseguia caminar bé, i podia córrer i saltar sense cap problema. La meva sensació de llibertat era indescriptible.

Que irònica la vida... . Una cosa tant simple com és caminar i ara tot just fa uns dos mesos era d,allò més corrent del món per mi , ara és tant sols un somni .

A una persona molt especial

QUAN LA MEVA VEU CALLI AMB LA MORT, EL MEU COR ET SEGUIRÀ PARLANT.

OMBRES I RES MES

La meva ombra em persegueix, igual que la de Peter Pan, que com be sabeu la wendy li va cosir, per que no se li escapés més .
Alguna cosa de Peter Pan dec tenir jo també, perque una vegada l,ombra em va voler deixar, però també vaig tenir una Wendy, o en el meu cas una Mussola que me la va cosir i ara sempre va amb mi, sobretot durant el dia. De nit descansa al meu costat encara que no es veu.

Com Peter Pan, jo tampoc volia fer-me gran, i continuar vivint al país del Mai Més, lluitar amb el Capità Garfi, i volar amb vaixells de vela per damunt de la ciutat, i tenir una Campaneta per que em fes la punyeta.
Però això no és possible i en Peter Pan es fa gran, i s,ha de guanyar la vida, i s,enamora, i viu la vida o sigui que es converteix amb un comú dels mortals i desapareix del conte. Al igual que a mi, la meva indesitjada companya, la E.L.A. m'ha fet gran de cop. En pocs dies he canviat de ser una persona molt autosuficient, a ser una mica depenent, i necessitar alguna cosa impensable fa tant sols dos mesos com és un bastó o una crossa per poder-me desplaçar, i amb dificultats. El conte ja s,ha acabat.