CAIGUDA

Avui he tornat a caure,

Ja van...... no sé,

Ja he perdut el compte

De les meves caigudes.

Cada caiguda és un cop

Un cop a la meva vida

Un punyal que es clava

Al meu cor sagnant.

Però la vida continua

La lluita és cada dia

I cada dia més esforç

Per no defallir.

No hi ha futur ni passat

Només present, ara i aquí

Aquest és l’únic consol

I les coses són com són.

Ajudes tampoc en falten

Per aquest amarg camí

El meu pal de paller

Que cada dia em suporta.

I em dona ànim i dolcesa

Amb entrega i dedicació

Un dia i una setmana i

Un mes i, que més faltarà?.

Tot té un sentit per la vida,

I res passa per que sí,

Les preguntes són moltes

La resposta només és una.

Però jo encara no la sé

Tal vegada algun dia arribarà

I jo podré quedar en pau

Amb mi i amb tot l’univers.

Josep Ayats

Octubre del 2009

Càntic

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m,agradaria d,allunyar-me,n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç,!
Aleshores a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l,ocell que deixa el niu,
aixi l'home que se'n va del seu indret"
mentre jo, ja ben lluny, em riurie
de la llei i de l'antiga saviesa
d,aquest meu àrid poble
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


Poema de : Salvador Espriu

Pensaments

"Quan ets conscient del silenci, inmediatament apareix aquell estat d'alerta interior assossegada. Ets present. Has sortit de milers d,anysde condicionament humà col.lectiu".


"Mira un arbre, una flor, una planta- Permet que la teva consciència hi descansi. Que silents que estan, que profundament arrelats en l'Esser!. Permet que la natura t'ensenyi la quietud".


"La rendició es produeix quan deixes de preguntar: Per què em passa això a mi?".


"Al llarg de la història hi ha hagut dones i homes que davant d,una gran pèrdua, la malaltia, l'empresonament o la mort imminent, van acceptar allò que semblava inacceptable i van trobar la pau que supera tota comprensió.
Acceptar l'inacceptable és la major font de gràcia d,aquest món".




Eckhart Tolle, del llibre : El silenci parla

Fotos i coses

Fruita
Circ
Làmpara
Àngel
Àngel
Fada
Espelmes
Llop Estepari
Làmpara
Espardenyes
Cavall
Làmpara
Follets

De boda i bateig, 24-10-2009

Ahir vam estar de festaaaa!!!! "Bodorrio i Bateig", dos en un.
Boda de la meva neboda Gemma i L'Albert i bateig del fill Isaac.
Aquestes són algunes de les fotos:
A casa abans d'anar a la boda
En David i l'Alba
També en David i l'Alba
Tallant el pastís
Els nuvis
Detall de la Carta del menú
La parella jugant durant el dinar
Un dels regals pels nuvis, monedes al mig d'un sac de sorra
Jocs després del dinar
El nuvi ha de reconeixer la seva dona amb ulls tancats al mig d,altres
Aquí la nuvia també ha de reconeixer al marit
Nosaltres amb en David i l'Alba ja al final del dinar
En David i l'Alba
Els nuvis encetant el ball
Aquí hi tenim l,altre protagonista de la festa, l'Isaac
Mare i fill

Final de festa.

Hospital Carlos III de Madrid

Ja està. Ja sóc dintre de l'assaig clínic de l,Hospital Carlos III. El passat dimecres dia 21 nou viatge a Madrid, amb Ryanair, sortir al matí i tornar al vespre. Noves proves, analítiques, electrocardiograma i espirometria, i resultat final: sóc apte per fer l'assaig i per tant ja me fan la inclusió. També i lo més important, me donen ja la medicació, un pot de unes pastilles blanques i ovalades. Me'n he de prendre dues cada dia, a l,hora de dinar. I a més jo estic convençut que aquestes pastilles que m,han donat son de les de veritat i no el placebo.
Vaig tenir una entrevista amb el Dtr. Jesús Mora, cap de l,equip d,investigació i la Dtra. Teresa Salas, la seva ajudant. També vull mencionar el tracte humà de tota la resta de l,equip, entre ells en Saül i la Dtra. Chavarri, que amb molt pocs mitjans i molta voluntat fan possible aquest assaig amb una qualitat humana molt destacable, i ens obren una porta a l,esperança.
Aquest assaig dura 18 mesos i per tant això representarà anar a Madrid sovint, cada tres mesos, i ara la propera serà el dia 18 del mes que be, al cap d,un mes de començar a prendre la medicació, per fer una primera valoració i veure els possibles efectes secundaris no previstos.
M'han dit que del nostre país, jo sóc el número que fa 9 cronològicament des de l'inici. Fins arribar als 40 que volen fer això vol dir que sòc dels primers que he tingut tota la paperassa i documentació feta per poder iniciar l'assaig.
Ara ja només queda una mica de paciència i confiança en que tot anirà be. I això esperem tots!!!!!
Continuarà.

El cos físic

Quan per els motius que siguin, o com és el cas per una malaltia, un se n,adona que el cos material es va deteriorant a poc a poc però inexorablement, arriba un punt en el que es produeix un canvi radical en l,escala dels valors.
Les relacions, els fets, les coses ja no tenen la mateixa importància que abans. Canvia completament la percepció de la vida i molt probablement allò que abans era molt important ara ja no ho és i al revés. Coses que abans passaven desapercebudes ara tenen molta importància. Ara ja no val escapar-se més o fugir o no voler pensar.
Al veure el deteriorament del cos, un ha de buscar altres punts per sustentar-se i poder continuar vivint i acceptant la realitat, si no es vol esfondrar. I a la meva manera d,entendre això només es pot aconseguir a base de la introspecció d,un amb si mateix. Intentant entrar en les profunditats del nostre Ser, oblidant els pensaments, traspassant els sentiments i les emocions, i arribant fins a un punt on tot" és tal com és". Aquest seria el camí cap a la il.luminació que busquen els Budistes. La respiració profunda i la meditació poden ser bones eines per iniciar-se en aquest camí.