diumenge, 24 de gener de 2010

SOMNI

(CONTINUACIÓ DEL SOMNI INACABAT)



SEGONA PART


Al cap d’uns dies em vaig posar en contacte amb aquella senyora que provenia dels Estats Units i es deia Nancy. Li vaig explicar tot el que em passava i com jo em sentia i després de dues trobades em va manifestar que allò que jo necessitava era fer unes sessions de regressions a vides passades. Ja que ella creia que tot aquell malestar devia venir d’algun fet ocorregut en el passat, en altres vides i no pas de la vida actual. No hi havia cap fet prou important en les meves vivències actuals que pogués desencadenar un malestar com aquell. I així varem quedar per la setmana següent.

Era mitja tarda quant vaig arribar a casa seva. Ja em tenia una habitació preparada. Amb poca llum, bona olor i una música relaxant que sonava molt fluixeta. A terra un matalàs damunt una gran catifa i un coixí per descansar el cap. Em vaig posar còmode i em vaig estirar al matalàs. Em va anar indicant les passes que havia de fer. Primer relaxar-me, després respiracions profundes. Tot seguit deixar la ment en blanc i estar atent a qualsevol cosa que sorgís de dintre, del cos. Qualsevol visualització, o cosa que despertés el meu interès. Ella m’anava fent preguntes, com: qui ets?, a on ets ara? què estàs fent? com et dius? què hi ha al teu entorn? I tot de preguntes així i repetides diverses vegades.

Jo sentia neguit, però era incapaç de contestar cap de les preguntes. En algun moment va passar pel meu cap la visió d’un camp d’oliveres. Però jo no podia intuir res més ja que no podia anar més enllà d’aquesta visió de les oliveres. Encara no estava preparat per la gran tragèdia que vindria més tard. I aquí ho varem deixar. Jo me’n vaig anar una mica preocupat per aquella visió del camp d’oliveres.

Va ser a la setmana següent que vaig descobrir quin significat tenien aquelles oliveres. Varem començar la sessió com la setmana anterior. Relaxació, respiracions profundes, més relaxació, les mateixes preguntes i algunes més encaminades a esbrinar el significat del camp d’oliveres. Jo em vaig començar a neguitejar fortament, a girar el cap d’un costat a l’altre. Ella continuava amb les preguntes . Em van venir fortes convulsions. La respiració cada vegada era més ràpida, suava, tot jo era moviment d’un costat a l’altre, cames, cos, braços i mans i cap. Fins que de cop vaig veure i sentir l’horror més indescriptible. –Aaaggg!!!! Vaig fer amb una veu profunda i ronca, vaig tancar fortament els ulls. No podia veure aquella imatge que se’m va presentar ben nítidament al meu cervell. Però per més que tanqués els ulls aquella imatge estava allà ben present. Era el desesper i la por més absoluta i em vaig posar a plorar com un infant que ho ha perdut tot i no te res. La Nancy em preguntava què em passava. Fins al cap d’una bona estona no vaig ser capaç de poder articular cap paraula. Va ser després que Vaig poder verbalitzar quina havia estat la visió que havia tingut. I va ser aquesta: Vaig veure un camp d’oliveres, era en ple hivern i en una que era molt resseca i retorta vaig veure el meu cos sense vida ja, penjant i escanyat per una corda. La Nancy va restar callada una bona estona, fins que em vaig refer una mica d’aquell espectacle. Després van continuar diverses preguntes més per la seva part. Com: a on passa aquest fet?. En quin any passa? perquè? , qui més hi ha amb tu?. No vaig poder contestar cap pregunta. Només tenia la sensació que jo havia estat penjat en aquella olivera per pagar per alguna cosa que no havia fet. Era una gran injustícia. Aquell dia varem deixar la sessió aquí amb l’advertiment per part de la Nancy de que havia de recollir i integrar tot allò que havia sorgit aquell dia, però sense capficar-m’hi. Sense valorar-ho moralment ni jutjar-ho. No obstant jo me’n vaig anar cap a casa com si fos un gos amb la cua entrecames i amb molta por al cos. Aquella nit no vaig poder aclucar l’ull.


(Continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada