dijous, 28 de gener de 2010

Notícies


Avui he llegit a un diari de primera línia aquesta notícia:

“El Director General de Caixa de Catalunya cobrarà aquest any un sou fix de 800.000,- Euros,” això vol dir que a part hi haurà el variable i les corresponents dietes i aportacions a Plans de Pensions etc. etc.

Certament m’ha indignat la notícia en uns moments de crisi galopant i de que una gran majoria de mortals i currants d’aquest desgraciat país tenen grans dificultats per arribar a final de mes. No és una notícia esporàdica, no. Si mirem la premsa n’hi ha moltes més de semblants. Director generals, membres de Consells d’Administració de grans empreses, membres de grans Corporacions Bancaries, etc. Certament que els de dalt han de cobrar molt més que els de sota, i com més amunt més. Però d’aquí a lo que passa realment és un escarni al ulls i a la boca de la gran majoria de la gent.

A més són aquets els que generalment son partidaris d’aplicar les lleis de la economia de mercat i el liberalisme més ambiciós, amb la consegüent recepta de la liberalització del mercat laboral, o sigui acomiadament gaire bé lliure, repartiment dels costos de la crisi als treballadors amb contractes que suposen a la fi abaratir els sous. Però compte. Quan els hi toquen la butxaca a ells, llavor correm-hi tots a salvar-los. La fan tant grossa que pot representar un perill per l’estabilitat política dels països i els governs de torn no tenen més remei que sortir en la seva ajuda. És el cas de la gran crisi financera , l’inici i causa de l’actual crisi internacional.

És certament impossible que les mateixes idees econòmiques que ens han portat la crisi siguin vàlides per sortir-ne. Per tant em sembla que faria falta una ruptura dels mateixos models econòmics, per anar cap a uns models que siguin molt més solidaris i de justícia social. No és el “salvis qui pugui”, ni “marieta l’últim”, ni “comprar números de loteria i que et toqui el dolent”, ( dixit un personatge important de la vida econòmica del nostre país). El model actual difícilment podrà donar solucions als reptes que planteja el futur. Sembla que només es podrà fer front al descontent amb uns governs forts i amb capacitat per fer front a reformes però de molta profunditat, que en molts casos haurien de significar una ruptura, amb un final i un nou principi, i principalment a les capes socials més altes. Però això té un cost que vulguem o no s’haurà d’assumir o la propia natura s’encarregarà de fer-ho, possiblement amb un cost molt més car.

4 comentaris:

  1. Cuanta razón tienes Llop!.
    Nadie tendrá la valentía de asumir cambio alguno porque los gobiernos dependen de las grandes corporaciones bancarias, todos huirán hacia delante con el peligro de que un día se den (nos demos)de narices contra un muro.
    Saludos!

    ResponElimina
  2. "Privatitsar la riquesa i socialitzar la pobresa"... dificil cambiar esquemas on el negoci surt ben rodó !!

    ResponElimina
  3. o i tant és ben cert. Això em vaig descuidar de explicar'ho en l'escrit, encara que ja se sobreenten. Privatitzar els beneficis i socialitzar les despeses, bona recepte que molts apliquen

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per visitar el meu blog!
    jo he afegit el teu també a les meves adreçes i t'aniré fent visites!

    T'envio un somriure i boçins de felicitat!

    ResponElimina