dimarts, 13 d’abril de 2010

El Telèfon


EL TELÈFON



Sona el telèfon,

És vespre i jo estic tranquil a casa

Estic sol i el cor se m’accelera,

Despenjo i una veu dolça em diu:

Hola, com estàs?.

És una veu coneguda, i jo sospiro,

Bé, dic jo, i tu? Esperant un desig

-Avui no podré venir, tinc feina-

Sembla que hi ha pressa per penjar

No entenc res i el meu cor s’entristeix

La trista soledat torna acompanyar-me

I després em diu –adéu-

Uns segons després jo també penjo

I em quedo mirant el telèfon, mentre

Cauen unes llàgrimes.

1 comentari:

  1. i no hagues estat trist esperar la trucada i que no arrives?
    no sentir ni la seva veu ni sapiguer on es??

    qui sap si li caien les llagrimes tambe,per no poder venir i per aixo tenia pressa per penjar...

    qui sap?
    tu...tu...tu...

    bona nit, llop i cia

    ResponElimina