dimecres, 14 d’abril de 2010

Primavera


PRIMAVERA


Primavera... com podria jo atrapar-te?
Empapar-me de tu, fins l’ànima,
Gravar-me en la vista els mil i un colors.
Sentir el retorn de l’esclat de joia i de vida,
Escoltar els sons dels tresors que neixen i
Que la pell se m’esquinci i es cremi sencera,
En l’intent de dissoldre’m en la font de la passió.

Primavera... com podria jo dir-te: atura’t!!!
Deixa’m que et besi i t’abraci,
I dóna’m la llum i l’escalfor que necessito.
Escampa l’alè de la vida per tot el meu ésser,
Rega el meu esperit fins a saciar el desig.
Voldria regirar el món per trobar la font
De l’etern retor i beure del teu nèctar essencial

Primavera... com podria jo dir-te queda’t!!!
Queda’t amb mi i fes que proclami la teva força,
Que brindi amb la meva copa i als quatre vents
Pel misteri de l’etern renaixement,
Pel començament de nous i frondosos móns ,
Pel nou germen de l’amor , l’alegria i la joventut,
La bellesa i el cor vessat de sentiment i emoció.

7 comentaris:

  1. precios...

    es curios..saps que m'ha pasat per el cap mentres ho llegia?
    un pasatge de la biblia on esplicava que el sol es va mantenir per mes temps en el cel per iluminar una batalla

    seria maco poder demanar que el temps s'atures o dir.li a la primavera que es quedes..

    res...paranoies meves. ne em fasis cas.
    que tingueu un bon dia

    petons

    ResponElimina
  2. Estupenda poesía Llop!
    Todas tus emociones y sentimientos plasmados en ella.

    Saludos!

    ResponElimina
  3. Molt sugestiva també la imatge !

    ResponElimina
  4. Ainss, muy bonita la poesía y la primavera... pero yo no paro de estornudar, esto ya se pasa de catarro, a ver si es alergia a algo de la primavera!!! :S

    Petonet

    ResponElimina
  5. Hola, gràcies a tots pels vostres comentaris,
    Sargantana, no havia pensat en això que dius, però seria bonic pensar que tot es podria parar,el sol i fins i tot l'evolució de la meva malaltia.
    Antonio, si és cierto, està hecha des de la emoción des de dentro. Un instante de introspección hacia esa esencia que todos llevamos dentro.
    Conxi, la imatge em va semblar escaient per reflectir aquesta esència de la primavera i que tot ho envaeix. Fins a cobrir-ho tot, inclús la nostra personalitat.
    Mariola, vaya con los estornudos i la alergia. A ver si esa alergia es por la fuerza que emana de la primavera i no puedes con ella. O bien por la lucha entre el descontrol primaveral i el control que ejercemos para no perdernos.

    ResponElimina
  6. quan teniem 16 anys ningu imaginava que surtis
    de tu un gran poeta. la edad ho far caanviar
    tot.veritat? albert

    ResponElimina
  7. Jajaja, Albert, quan teniem 16 anys, les nostres preocupacions anaven per altres camins, ja saps. Da de di do du, el syor Baltrons, els futurs homes d'empresa, el Cent Peus i Sir Thomas, el gordini, i ca la Llarga.

    ResponElimina