diumenge, 18 d’abril de 2010

La Nit







Fosca i llarga és la nit

Jo estirat al llit amb els meus pensaments

Tanco els ulls i la meva ment encara flueix

Records ja llunyans flueixen i propers també

Un estat de melangia aflora com el fum

Envaeix tots els racons i ennegreix els colors

Queda una olor a incredulitat i impotència

I una pregunta sense resposta: Per què??

Sé que la nit serà llarga, la dificultat gran

I per moure el meu cos, que feixuc que és!!

Però...

La nit també és màgia, és sorpresa i creació

Sota el mantell de la eterna foscor

Quantes fermes històries no s’hi amaguen?

Quants amors s’hi han desfermat?

Quantes noves vides han florit!!

Quantes vides han finit entre plors!!

Mentre uns han promogut eternes conspiracions

Altres han somiat móns ideals i fantàstics

I molts han dormit cansats del brogit de cada dia

La nit... etern devenir després del dia

En la nit dels temps... diuen, el principi era nit

I el final tornarà a ser nit,

I nosaltres com titelles representem la vida.


3 comentaris:

  1. que n'es de maca i de traidora la nit!!
    encara que m'agrada el *pero..* que te la permet veure de les dues maneres

    i m'agrada com escrius.

    bon dia, llop
    bon dia, mussola

    ResponElimina
  2. Qué bonito y cuánta razón llevas, la noche, es lo que queramos que represente. Bueno, en cada cultura representa algo, pero como tú dices, siempre hay representaciones positivas y negativas, mejor quedarse con lo bueno!! :)

    Besito

    ResponElimina