dilluns, 18 de gener del 2010

La meva e.l.a. - IV-

Avui no vull parlar de mi sinó d'un article que va sortir ahir, dia 17 a "El País" escrit per el prestigiós historiador britànic Tony Judt, en el que ens explica una nit de la seva experiència de la e.l.a., que pateix des de fa un any. Certament aquesta malaltia no respecta a ningú. Jo encara no estic així afortunadament, però.... .
Pels que ho vulguin llegir a continuació va l'enllaç de l'article.


http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Noche/elpepusocdmg/20100117elpdmgrep_1/Tes



1 comentari:

  1. Hola Llop!

    L'altre dia vaig entrar al teu blog i per alguna raó que desconec no vaig poder deixar-te cap comentari. Ara ho torno a intentar a veure que tal.

    Em va encantar el teu relat del sonmi. Als somnis podem ser lliures si estem tancats, volar sense necessitat d'ales, ser reis de terres llunyanes, tornar a besar al nostre primer amor, trobar-nos i parlar amb les persones que ja no estan amb nosaltres, i una infinitat de moments increïbles que viuen en el nostre interior i els deixem curs durant la nit, com una espècie a manera d'evasió.

    Sabies que durant la nit somiem en petits intervals de temps i tenim la sensació que ho hem estat fent durant tota la nit. I, que sumats tots aquests minuts al llarg de la nostra vida ens hem passat sis anys somiant (que no són pocs) és interessant, veritat. El nostre cervell arriba a tenir més activitat a la nit que durant el dia encara que sembli mentida.

    Disculapa que t'hagi ficat tot aquest rotllo, però és que el món dels somnis em fascina i em és totalment impossible no parlar-ne.

    El gos ... t'has parat a pensar si has desitjat tenir un o vas ternir alguna història fa anys que aquest animal participava. Potser va formar part de la teva vida sense tu saber-ho.

    Un petó molt tendre i dolç per a tu, Llop.


    ** MARÍA **

    ResponElimina