dimarts, 23 de març de 2010

Incomprensió





Si sabessis el meu dolor com és

Si entenguessis el meu crit amarg de on surt

Si comprenguessis el meu desconsol a on es vesteix

Si veiessis la meva solitud com em turmenta

Les meves llàgrimes serien d’alegria

La meva vida esclataria de goig com la primavera

La meva alegria desbordaria tots els rius del món.

4 comentaris:

  1. Qué profundo escribes!
    Si supiera... no sé exactamente porque no tengo esa enfermedad pero vengo cada vez que puedo a visitarte, para que sepas que sigo aquí.

    Y lo que sí sé con seguridad, es que escribes muy bonito y muy profundo, desde el alma y desde los sentimientos.

    Petonet

    ResponElimina
  2. Sí, si copsés només un bocí del que sents, segurament jo mateixa esdevindria una altra sota la meva pell. M'agradaria poder ser més a prop.

    mariona

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per se aquí. Sou el balsam que em calma. Gràcies de tot cor i només dir-vos que us sento tant a prop com puc.

    ResponElimina