dilluns, 22 de febrer de 2010

Conte Hindú, o El Conte dels Cinc Sentits





Era un matí d’ara fa molts i molt anys, un nen príncep que no sabia que fer i s’avorria, estava assegut a la terrassa del palau del seu pare allà al Rajastàn a la Índia. Es deia Simram. El Sol li donava a la cara i finalment amb aquell sopor es va adormir molt plàcidament. I de sobte el va penetrar un són molt profund que el va portar a tenir un somni molt màgic.

Va aparèixer un Sol molt i molt brillant com mai l’havia vist en un cel clar i net. El nen estava dormint al marge d’un camp de fruiters. Estava voltat de muntanyes verdes les més properes i blanques de neu les més llunyanes. Un rierol amb l’aigua sorollosa revinclant-se entre pedres es perdia per la vall. Al seu entorn era ple de verdor de plantes, i flors aromàtiques que convidaven a respirar fort.

Amb aquestes que a la llunyania s’apropava una carrossa construïda amb or resplendent, tirada per dos cavalls voladors i conduïda per un cavaller vestit amb una túnica color taronja, i un turbant al cap amb una ploma damunt el front. Dins de la carrossa viatjava una princesa donzella, d’una bellesa extraordinària i portava dins un cistell fet d’or , robis i pedres precioses cinc boletes cada una de les quals era de color diferent: vermell, groc, verd, blau i marró.

En arribar davant el príncep adormit la donzella va baixar de la carrossa i el va despertar:

- Psst, psst, Simram, Simram, jo sóc la princesa Karishma. Suraj, el Déu Sol, m’envia aquí per fer-te entrega d’aquestes boletes. Obre-les a poc a poc, gaudeix-ne i cuida-les, doncs et serviran per viure el Nirvana aquí a la terra.

- Però jo... va fer en Simram- Pstttttt, li va fer Karishma, amb el dit tapant-li la boca. – Agafa-ho si no Suraj s’enfadarà.

Simram va agafar el cistell amb les cinc boletes va abaixar el cap i es va quedar mirant la princesa. Ella somrient el va saludar amb la mà estesa, es va ficar dintre la carrossa i va continuar amb els cavalls voladors el camí cap l’infinit.

Simram es va fer una mossegada al braç per adonar-se’n de que estava despert i no somiava. Es va mirar el cistellet on hi havia les boletes i encara no s’acabava de creure que allò havia passat de veritat. Va començar a mirar les boletes i va veure que eren d’una perfecció mai vista i tots els colors eren brillants i intensos. No sabia decidir-se per quina començaria. Al final es va decidir pel color més vistós que era el vermell. Va agafar aquella boleta i fent un gest al revés amb les dues mans la va obrir per la meitat quedant mitja en cada mà. En aquell instant va començar a sortir de cada una de les dues mans uns raig de colors que es van anar perllongant per tot el seu entorn fins a l’horitzó.

L’espectacle que se li va presentar davant seu era paradisíac. De sobte se li van obrir els ulls i va veure les muntanyes verdes més properes, les blanques i nevades de més lluny. Les valls, i els rius que les travessaven, els boscos, les plantes, les flors i els arbres, els fruiters de mil classes diferents. Els animals tant diferents uns dels altres, Més lluny el mar i els peixos, les cases, i la gent que caminava. De dia veia el Sol que il·luminava i de nit la lluna i les estrelles, els núvols i els ocells volar. Simram meravellat va somriure i va dir: Gràcies Karishma per haver-me portat la VISTA.

Es va tornar a mirar el cistellet per decidir quin color li agradava més i es va decantar pel groc. Fent el mateix que amb el color vermell va obrir la boleta i al moment, de les dues mans van sortir unes cintes de mil colors que bellugant-se per l’espai arribant fins l’horitzó i tornant cap a ell com un bumerang es van ficar dins la seva boca. I en aquell precís instant va notar el sabor de les coses. I va trobar que hi havia coses que tenien un sabor dolç, altres salat, altres agredolç. Va saber que les pomes eres dolces, que les taronges eres àcides, que l’aigua del mar era salada i que la del riu no tenia gust. Va descobrir mil i una plantes que li donaven els gustos que ell volia per acompanyar el menjar i el beure i això el va posar molt content. Novament meravellat es va agenollar i va donar les gràcies a Karishma per haver-li portat el GUST .


(continuarà)



1 comentari: