dissabte, 13 de febrer de 2010

PLOU




Plou, el dia es gris, fred, humit i trist,

des de la finestra contemplo les muntanyes,

que es dibuixen davant meu, màgiques i

llunyanes. Una alè misteriosa m’envaeix arreu,


Què amaguen aquelles boscúries tant feréstegues?

llegendes de llops, de nans i de bèsties salvatges,

La frondositat amaga misteris, plors i planys tots

melangiosos i el silenci de la nit fosca m’embolcalla

en la immensa solitud de la meva casa en ruïnes.


La humitat de la pluja desprèn una boira que desperta

encara més les pors i els misteris de les muntanyes.

Voldria ser prou valent per endinsar-me bosc endins

però què són aquells planys que sento mont enllà?

El cor em fa una fiblada i tot jo sóc tremolor i les

cames s’ensopeixen. No puc avançar i me’n torno

a la meva vella i xacrosa casa a contemplar el bosc.


Des de la seguretat de darrera la finestra contemplo

la muntanya i el bosc com si fossin un món dolent

i maligne, quasi diabòlic i que jo no puc afrontar sol

però miro al meu entorn i no hi ha ningú. Estic sol.




1 comentari:

  1. Aquí aquesta plovent a doll...
    no es pot sortir al carrer així... ohhhhhh :(

    Ja he editat el post de nou, em vaig adonar tard que el video era molt desmanegat al principi. He resumit el video amb les idees principals perquè fora més comprensible.

    Petonets

    ResponElimina